Metges Sense Fronteres avisa del “fracàs” global per frenar la covid sense desigualtats: “És l’apartheid de les vacunes”
Un grup d’economistes alerta de l’impacte econòmic per a Europa si els països pobres no reben vaccins
Metges Sense Fronteres critica el “fracàs” del mecanisme internacional per donar un accés igualitari a la vacuna, COVAX. Mentre els països rics ja han vacunat milions de persones, els més pobres no han rebut ni una sola dosi.
COVAX promet enviar uns 110 milions abans de març, però encara trigaran “algunes setmanes” en iniciar les entregues. Això ha portat alguns països africans a pactar directament amb les farmacèutiques, que els hi estan cobrant més que a la Unió Europea.
“És l’apartheid de les vacunes”, denuncia el responsable de Metges Sense Fronteres de la campanya d’accés, Manuel Martin. A banda de l’impacte humanitari, un grup d’economistes alerta de les repercussions econòmiques d’aquest desequilibri per a Europa.
“Compartir vacunes no és un acte de caritat, sinó una inversió rendible per a les economies més avançades”, defensen a l’ACN els professors de la Universitat Koç de Turquia, Selva Demiralp i Cem Cakmakli, que han realitzat un estudi al respecte. Segons ells, els països desenvolupats com els europeus pagaran el 50% dels costos de les disrupcions comercials si la immunització de la població és desigual.
“Si Turquia redueix la producció d’acer, afectarà la fabricació de cotxes a Espanya”, posa com a exemple Demiralp.
Què és COVAX?
COVAX és una iniciativa internacional per garantir un accés “ràpid i igualitari” a les vacunes gestionada per l’Organització Mundial de la Salut, l’aliança GAVI i la coalició CEPI. Per ara no ho han aconseguit.
Occident i les grans potències com la Xina o Rússia fa un mes o més que estan vacunant, mentre la població més pobra del món encara no saben quan podran començar. És el cas, sobretot, de l’Àfrica subsahariana.
COVAX assegura que iniciarà les entregues “en les pròximes setmanes” per repartir 111,6 milions de dosis abans de la primavera entre un centenar de països. La xifra pràcticament equival a totes les que obtindran els 27 països de la Unió Europea en aquest període, segons dades de la Comissió Europea.
A més, les primeres dosis arribaran només a un petit grup de països en via de desenvolupament amb capacitat per conservar la vacuna de Pfizer-BioNTech a temperatures ultrafredes. Uns 1,2 milions de dosis aniran a parar principalment als Balcans, Sud-àfrica, Filipines, Corea del Sud, Colòmbia i el Perú.
La majoria de països, sobretot africans, hauran d’esperar a l’aprovació de la vacuna d’AstraZeneca per part de l’OMS, previsiblement a finals de febrer. Abans que acabi març, s’haurien de rebre uns 110,4 milions de dosis, la majoria produïdes a l’Índia.
En total, el 2021 esperen repartir almenys 760 milions de dosis de les dues més disponibles. COVAX també té un acord amb Novavax i un altre no vinculant amb Johnson&Johnson, però aquestes vacunes encara s’han de revisar.
Segons els càlculs més optimistes de les entitats gestores, els països més pobres del món només podran vacunar gràcies a COVAX poc més del 10% de la seva població a finals d’estiu, quan la Unió Europea aspira a tenir immunitzat el 70% dels seus habitants.
Problemes per arrancar
MSF reparteix les culpes d’aquesta desigualtat entre els gestors de COVAX, les grans economies mundials i les farmacèutiques. Martin lamenta que l’OMS, GAVI i CEPI hagin signat pocs acords quan, per exemple, la UE té fins a 6 contractes.
També critica la poca destresa de GAVI per negociar amb les farmacèutiques i l’opacitat en les operacions.
A les grans potències mundials els hi retreu que acaparin les existències en plena escassetat de vacunes i a alguns governs la manca de “compromís” per finançar l’instrument en els seus inicis.
“El problema real és que els països rics i les farmacèutiques estan prioritzant els seus beneficis abans que COVAX”, diu Martin, que també culpa a les companyies posar per davant els contractes amb els més adinerats en detriment de la resta.
Vacunes més barates pels rics
Metges Sense Fronteres avisa que els problemes de COVAX estan portant alguns països a buscar-se la vida per sí sols, però els acords bilaterals els hi estan sortint més cars.
El fabricant aliat d’AstraZeneca per subministrar a les regions en vies de desenvolupament, el Serum Institute of India, està cobrant uns 4 euros a Sudàfrica i gairebé 6 euros a Uganda per la vacuna. AstraZeneca la ven als europeus per menys de tres euros. També a través de COVAX serà més barata, però pot trigar més a arribar.
“Tot això posa en evidència el fracàs de l’instrument”, constata Martin, que reclama un accés igualitari per vacunar els grups prioritaris.
“És inacceptable que alguns països comencin administrar dosis a persones de baix risc abans que d’altres hagin inclús començat a vacunar la gent gran i els treballadors sanitaris”, denuncia.
MSF alerta de l’impacte humanitari d’aquesta desigualtat, ja que si l’escàs personal mèdic en aquests països s’infecta, això pot repercutir en el tractament d’altres malalties. “Per això és crucial vacunar els sanitaris i persones vulnerables abans que els de menor risc en altres parts del món”, defensa Martin.
