Francesc i el líder xiïta de l’Iraq simbolitzen la unitat entre confessions

Francesc va posar-se ahir en marxa a Bagdad abans que sortís el sol per fer camí cap a una trobada que esperança els cristians de l’Iraq. A la ciutat sagrada de Najaf, al sud del país, l’esperava Ali al-Sistani, adorat líder dels musulmans xiïtes. La reunió, preparada al detall des de mesos enrere, és una de les imatges clau en la gira del pontífex, que pretén impulsar la protecció dels cristians i d’altres minories. S’espera que els missatges de germanor de Francesc i d’Al-Sistani contribueixin a reduir la violència que pateixen els cristians del país.

El reverenciat clergue xiïta, de 90 anys i ahir amb aspecte cansat, ha influït com poques altres persones en la història recent de l’Iraq. El 2014 va cridar la ciutadania a protegir el país d’Estat Islàmic i més tard, l’octubre del 2019, va provocar la dimissió del primer ministre Adil Abdu-Mahdi en suggerir als parlamentaris que s’ho pensessin dues vegades abans de fer suport al govern d’aquell moment, greument jutjat per fortes protestes. Tot això ho aconsegueix des de la seva modesta llar, sense prodigar-se en aparicions públiques i manifestant-se a través d’un portaveu. Al-Sistani, encara convalescent d’una operació feta l’any passat, va rebre ahir Francesc dempeus en senyal de respecte, cosa que a l’Iraq va exacerbar la sensació de fita històrica.

Així va confirmar-ho el primer ministre Mustafa al-Khadimi, que va anunciar poc després que el 6 de març serà a partir d’ara a l’Iraq Dia Nacional de la Tolerància i la Coexistència arran de la discreta trobada –no va haver-hi declaracions ni vídeos– entre els dos líders religiosos. Alguns diaris conservadors a l’Iran, on consideren el líder suprem Ali Khamenei com a màxima referència del xiisme al món, van rebaixar importància a la trobada de Francesc amb Al-Sistani, nascut a l’Iran i conegut per la seva oposició al sistema religiós que impera a la nació persa. En el seu segon dia a l’Iraq, d’on marxarà demà, Francesc va visitar també la planura d’Ur, on descansen les runes d’una de les mostres de civilització més antigues del món i on hauria nascut Abraham, profeta de les tres religions monoteistes. Allà, va celebrar una trobada interreligiosa amb representants musulmans, cristians i d’altres minories. “Aquest lloc beneït ens torna als nostres orígens”, els va dir Francesc. “Sembla que hem tornat a casa”, va afegir. A l’ombra d’un majestuós ziggurat de 6.000 anys d’antiguitat, on va tenir lloc la cerimònia, Francesc va assegurar que la pau no té “guanyadors ni perdedors, sinó germans i germanes que, des de tots els malentesos i dolors del passat, fan camí plegats des del conflicte cap a la unitat”. Els representants de la comunitat jueva, en hores baixes a l’Iraq després que bona part emigrés a Israel durant el segle XX, va declinar participar en l’acte sense explicar-ne el perquè.