La vigència del dret civil tortosí

El 21 de juliol d'ara fa just mig segle, es va aprovar la Compilació del Dret Civil de Catalunya. El món polític i jurídic del país s'ha afanyat a valorar la importància que va tenir la Compilació per salvar les institucions del dret català, respecte a l'uniformisme del Codi Civil espanyol de 1888, i enaltir les figures que feren possible la negociació (Roca Sastre, Faus Esteve, Josep M. de Porcioles, Duran Ventosa, Francesc Condomines), davant les resistències del nacionalisme espanyolista del franquisme. La Compilació, però, té també el seu vessant fosc, almenys des de la perspectiva dels territoris perifèrics; va suposar la desaparició dels drets territorials: Barcelona, Camp de Tarragona, Bisbat de Girona, la Vall d'Aran, els Pallars i Tortosa, aquests darrers continguts en el codi del Llibre de les costums.

Des de 1364 fins a 1960 els Costums de Tortosa eren la primera font per aplicar el dret privat a l'ampli territori tortosí que anava de la roca Folletera, prop de Miravet, a la mar i del coll de Balaguer al riu de la Sénia. Ni tan sols el Decret de Nova Planta de 1715, que va generalitzar la legislació relativa al dret públic, arraconà la preeminència del codi tortosí. La Compilació de 1960, però, establí que les fonts legals tortosines només tenen aplicació directa en la part recollida per aquesta i segons la seva redacció; en els altres casos hom aplica la Compilació, supletòriament el Codi Civil espanyol i, en darrer terme, els Costums de Tortosa com a simple costum de lloc. Això ha fet que de mica en mica les figures del dret tortosí anessin deixant d'aplicar-se amb perill greu d'extinció per inanició. Els Costums de Tortosa tenen l'origen en la carta de poblament atorgada per Ramon Berenguer IV (1149); els conflictes entre la ciutat i la senyoria (Casa de Montcada i orde del Temple) obligaren a elaborar un text escrit i detallat a mena de recopilació escrita el 1272 i promulgada el 1279. El manuscrit original, el primer codi jurídic originàriament redactat en català, és una de les joies de l'Arxiu Històric de les Terres de l'Ebre. Imprès per primera vegada el 1539 i traduït al castellà el 1912, ha estat estudiat a bastament pel doctor Jesús Massip, que promogué una nova reedició comentada el 1972. Un exemplar del llibre estava dipositat al vestíbul de l'ajuntament lligat amb una cadena, el llibre de la cadena, per poder ser consultat per qui ho volgués, però fou destruït arran dels fets revolucionaris de 1854. Les peculiaritats dels Costums de Tortosa se centren sobretot en qüestions vinculades amb el món agrícola, però també en relacions familiars com el règim econòmic matrimonial, d'herències i decisions testamentàries o mesures garantistes en compravendes urbanístiques, que, al cap i a la fi, acaben tenint importants repercussions sobretot en matèria fiscal.

Ara, els juristes tortosins reivindiquen la vigència dels Costums com a codi civil per al territori i que sigui usat pels mateixos ciutadans. A aquest efecte, el Col·legi d'Advocats de Tortosa i el de notaris de Catalunya han organitzat conjuntament unes jornades per tractar del tema. La primera se celebrà el 21 de maig, la segona el 18 de juny i la tercera és prevista per al 17 de setembre. Es vol aconseguir que els professionals del món judicial, tant els advocats com els jutges, notaris i altres professionals (com ara agents de la propietat i fins i tot arquitectes), coneguin les característiques del dret tortosí, cadascun pel que fa als seus àmbits d'actuació, reivindicant la validesa d'aquestes normes per tal es puguin invocar quan correspongui. D'aquesta manera, aprofitant la commemoració de la importància general que per a Catalunya va suposar la Compilació de 1960, es podria corregir la marginació que suposà per al dret de Tortosa, que durant molts de segles havia tingut segell propi i passà a ser solament marginal.