Deu anys de les tres tragèdies
El terratrèmol i el posterior tsunami van provocar un dels majors accidents nuclears de la història
Avui dia encara hi ha 36.000 persones desplaçades i un 2,4% del territori és inhabitable
El govern nipó pretén abocar milions de litres d’aigua tòxica a l’oceà
Un fort terratrèmol de magnitud 7,3 es va registrar fa poc menys d’un mes a uns 60 quilòmetres de les costes de Fukushima. L’Agència Meteorològica del Japó va assegurar en un comunicat que “podria tractar-se d’una rèplica” del terratrèmol que va causar les majors tragèdies conegudes al país des de la Segona Guerra Mundial: l’accident a la central nuclear de Fukushima, l’11 de març del 2011.
Des d’aleshores, i com si es tractés d’un macabre preludi del desè aniversari del terratrèmol i tsunami de Tohoku i de l’accident nuclear posterior, la terra no ha deixat de moure’s amb més o menys intensitat. La darrera batzacada registrada va ser just dimarts, amb un sisme de prop de 5 graus en l’escala de Richter.
Avui fa deu anys era divendres i molts japonesos que eren a la feina després d’haver acabat de dinar –pensant el que farien el cap de setmana– no es podien ni imaginar el que estava a punt d’arribar. A les 14.46 h (hora local) un terratrèmol de 9 graus de magnitud i amb un epicentre a 72 quilòmetres va sacsejar de manera salvatge la costa nord-est del Japó. La intensitat, en un arxipèlag avesat als terratrèmols, va ser aquest cop diferent i es va deixar notar pràcticament a tot el país. Fins i tot a Kyoto i Osaka, al centre del país i a més de cinc-cents quilòmetres de distància, els grans edificis i els gratacels van bellugar-se ostensiblement.
La segona tragèdia va arribar 46 minuts més tard, quan es va desencadenar un tsunami amb unes onades que van arribar als 40 metres. Les onades van colpejar gran part de la costa, escombrant tot el que trobaven al seu pas, i van arribar fins a 10 quilòmetres a l’interior de la regió.
Escenari dantesc
La tercera tragèdia no es va saber fins a la nit, quan les autoritats van anunciar que el tsunami havia afectat els generadors d’energia de la central nuclear de Fukushima 1 i van ordenar l’evacuació de tots els residents.
Durant els dies posteriors, la planta va esdevenir un escenari dantesc d’explosions d’hidrogen en què tres dels sis reactors van experimentar col·lapses parcials per fallades del sistema de refrigeració.
L’escriptora Ichie Watanabe va seguir per televisió totes aquestes tragèdies i, un cop va poder, va visitar algunes de les zones que es trobaven dins del radi de 20 quilòmetres establert pel govern al voltant de la planta nuclear.
A Watanabe la impulsava la necessitat de saber què estava passant a prop de la planta, i es va oferir voluntàriament per ajudar els desplaçats i els qui es van quedar, segons l’agència Kyodo.
Watanabe, de 76 anys, ha visitat regularment la localitat de Minamisoma, però també ha estat en àrees amb alts índexs de radiació com Iitate o Namie, molt més a prop de la central. Segons dades oficials, encara hi ha més de 36.000 persones desplaçades de les seves llars i un 2,4% del territori ha estat classificat de “difícil retorn” a causa de l’excés de radiació.
Des del 2011, aquesta escriptora de Tòquio treballa per donar veu als antics residents de les zones afectades pels desastres i explicar a la resta del Japó i del món la situació real de Fukushima avui, que no coincideix amb la percepció dels qui no resideixen a la prefectura.
De la nuclear al gas
Actualment, encara continuen els treballs de desmantellament de la central nuclear i el procés es perllongarà fins al 2050, aproximadament, tot i que el govern nipó vol accelerar el calendari. Un dels principals problemes que afronta la central és què ha de fer amb el milió de metres cúbics d’aigua contaminada que els reactors acumulen i que el govern japonès té la intenció d’abocar a l’oceà.
El Japó era un dels millors aparadors de l’energia nuclear al món, però la tragèdia va comportar una dràstica reducció de l’energia nuclear com a font de producció elèctrica, que va passar del 30% al 9% actual. Actualment, el gas natural liquat, amb un 38%, i les renovables, amb un 17%, són les principals fonts energètiques i el país vol esdevenir de carboni neutre el 2050. Watanabe opina que l’accident va crear consciència sobre el perill de l’ús de l’energia nuclear, i per contra subratlla l’impacte positiu de les renovables. Encara avui, però, una bona part dels desplaçats són molt reticents a tornar a la zona més directament afectada, tot i els incentius de l’Estat i els lloguers econòmics.
Aquesta setmana, l’executiu nipó ha presentat un nou pla de reconstrucció de més de 12.600 milions d’euros en què s’inclou assistència per a la reactivació econòmica de la zona, ajuts a les persones que encara pateixen conseqüències psicològiques de les tragèdies i la promoció general per al desenvolupament local, a través de noves infraestructures de transport i de centres acadèmics i recerca.
Watanabe demana que la reconstrucció no se centri únicament en projectes d’infraestructures, sinó que es treballi perquè els “residents puguin viure en pau i seguretat”.