Ratifiquen la presó als vuit joves, que neguen ser grup criminal

La titular del jutjat d’instrucció 2 de Barcelona ha ratificat la presó provisional dels vuit joves — d’entre 20 i 35 anys (cinc nois i una noia italians, una francesa i una catalana)—, tancats des del 3 de març passat, acusats dels greus aldarulls del 27 de febrer i de calar foc a una furgoneta de la Guàrdia Urbana amb un agent a dins, que va sortir-ne il·lès, en considerar que hi ha “risc de fugida i de reiteració delictiva”. Les defenses han anunciat que ara presentaran recursos de reforma contra l’ordre de presó, de la qual critiquen que s’ha fet amb una resolució “genèrica” i que no individualitza accions. A més, neguen que formin part de cap grup criminal i tampoc de les greus acusacions, com ara de temptativa d’homicidi.

En la resolució, de dimarts passat, la magistrada Eugenia Canal sosté que ha tingut en compte els atestats policials i les fotografies en què “es visualitza la gravetat dels actes de desordres públics, altercats i disturbis que vulneren la pau social”, així com el resultat de les entrades i registres practicades als domicilis dels investigats. No tots però, vivien en las naus de Mataró i de Canet de Mar, on van ser detinguts alguns d’ells pels Mossos. Per exemple, la noia catalana viu amb els seus pares, fet comprovat per la policia catalana amb un testimoni d’excepció: un veí que alhora és policia.

La magistrada —com el titular del jutjat d’instrucció 17 que en funcions de guàrdia els va fer empresonar— subscriu els atestats policials, en els quals s’afirma que “cadascun dels integrants del grup actuava de manera coordinada amb un repartiment de funcions, concorde a la finalitat pretesa i amb vestimenta semblant, fins i tot actuant en funció de les consignes verbals que es rebien” i “ajudant-se entre ells per perpetrar els fets”.

Acusacions que neguen les defenses. “La intenció dels Mossos és criminalitzar el dret de protesta i ha construït una figura diabòlica i forana com és la de l’anarquista italià”, afirma el penalista Eduardo Cáliz, advocat d’un d’ells.

Cáliz afegeix que “no hi ha cap element a l’atestat que faci presumir que son un grup organitzat, més enllà que parlen italià”, i detalla que no hi ha proves de que hagin participat en aldarulls previs, ni se’ls ha intervingut cap objecte susceptible de fer-se servir als aldarulls, ni van ser detinguts a la zona dels disturbis. I, precisa que en els escorcolls “no s’ha trobat cap organigrama, pla d’actuació, material, només la llengua italiana”.

Pel que fa a la interlocutòria de presó, Cáliz sosté que per mantenir la presó provisional “és necessari una concreció d’indicis i de fets” davant els delictes que s’investiguen, “i no és suficient amb assumir la fantasia obrant a l’atestat de l’existència d’un grup criminal amb l’únic nexe comú que parlen italià i comparteixen pis”. I reitera que no existeixen ni a la interlocutòria, ni en totes les actuacions, atribució de fets concrets respecte als investigats.

Per la seva part, el penalista Benet Salellas, que defensa dos dels italians empresonats, ha presentat avui un recurs directament a l’Audiència de Barcelona, a la qual demana una vista per sol·licitar la seva llibertat i exposar que cap dels dos té antecedents penals ni policials i tenen domicili conegut, fet pel qual se’ls podria imposar mesures menys oneroses, com ara una fiança o la retirada del passaport. Fins i tot, exposa que a un d’ells no se li atribueix cap fet concret, mentre al segon se li atribueix el foc a la furgoneta de la Urbana, tot i que la policia l’identifica al costat d’una segona persona que vesteix igual, amb un impermeable blau fosc .

En el recurs d’apel·lació, Salellas hi afirma que en la interlocutòria que ratifica la presó provisional, com la del jutjat d’instrucció 17, “s’utilitza la imputació del grup criminal com a estructura d’imputació per tal d’atribuir la totalitat dels fets a la totalitat dels investigats”, acció proscrita en dret penal, el qual —recorda— es regeix pel principi de responsabilitat pel fet.