Sant Joan de Déu i el Clínic fan el primer transplantament creuat de ronyó a una nena a través d’un donant incompatible
Candela, de vuit anys, va ser diagnosticada d’una síndrome nefrítica als vint mesos de vida
Un equip de nefròlegs i cirurgians dels hospitals Sant Joan de Déu i Clínic han fet el primer trasplantament creuat de ronyó de grup sanguini incompatible a un pacient pediàtric a Espanya. La pacient és Candela, una nena de vuit anys d’Esplugues de Llobregat que va ser diagnosticada als vint mesos de vida d’una síndrome nefròtica d’origen genètic que li va provocar una insuficiència renal progressiva. Després d’un primer trasplantament infructuós quan tenia quatre anys, el Programa de Trasplantament Creuat li ha ofert la possibilitat de rebre el ronyó d’un donant de Sevilla que tot i que era d’un grup sanguini incompatible, sí que era compatible des del punt de vista immunològic, una condició que no es donava amb la família de la menor.
Candela ja va rebre un primer trasplantament l’any 2016, però va fracassar. Els metges li van haver d’extreure al cap de 24 hores de l’operació. Aquella operació va generar molts anticossos i feia encara més complicat trobar un donant immunològicament compatible que fes que el cos no rebutgés el nou òrgan.
Davant d’aquesta situació, l’any següent Candela va ser inclosa al Programa de Trasplantament Creuat que ofereix a les parelles donant-receptor incompatibles, la possibilitat d’intercanviar òrgans. En aquest cas va ser el pare de la nena, Albert, qui va donar el seu ronyó a un pacient de Sevilla per poder fer l’intercanvi.
L’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) te comptabilitzats set trasplantaments d’aquest tipus a l’Estat, però fins ara només s’havia provat en adults. És la primera vegada que es fa a una menor, amb la complexitat que això comporta. Primer perquè és més difícil trobar donants vius i segon perquè en el cas de trobar donants adults immunològicament compatibles s’afegeix la complexitat quirúrgica d’encabir un òrgan adult en el cos d’un infant.
En aquest sentit, el doctor Ignacio Revuelta, nefròleg de la Unitat de Trasplantament del Clínic, assegura que calia “trencar les regles” i les barreres de compatibilitats per aconseguir millorar la salut dels pacients. Revuelta també ha assenyalat els donants com als autèntics “herois” d’aquest èxit col·lectiu. La doctora Iolanda Calzada, nefròloga de Sant Joan de Déu, assegura que assoli l’èxit en el cas de la Candela ha estat “un gran repte” per als professionals sanitaris i ha suposat una gran tasca logística i de coordinació entre tots els centres implicats. L’operació es començar a treballar un mes abans perquè el cos de la menor estigués preparat per rebre el nou òrgan.
Fins que no s’ha pogut dur a terme el trasplantament, la nena s’havia hagut de sotmetre durant quatre anys a sessions de diàlisi gairebé diàries. Al principi, al 2017, eren tres cops a la setmana i des del 2019, havia d’anar cada dia a l’Hospital a rebre aquest tractament per poder viure amb “relativa” normalitat.
El pare de la menor, Albert, recorda que aquest tractament no pot ser indefinit i celebra que a través del Programa de Trasplantaments Creuats la seva filla hagi pogut assolir una qualitat de vida “infinitament millor”. “Ara té molta més energia i vitalitat i fa molta activitat. Portem poc temps amb el ronyó trasplantat però ja hi ha un canvi dràstic”, explica el pare.
Els professionals de Sant Joan de Déu i del Clínic que han portat el cas coincideixen a dir que el millor tractament per a un pacient com la Candela és el trasplantament i es feliciten per haver aconseguit una fita que semblava impossible després d’anys de recerca d’un donant que fos compatible amb la nena.
Per fer l’intercanvi d’òrgans entre les dues parelles donant-receptor es van programar dues operacions simultànies a l’Hospital Clínic de Barcelona, on van extreure el ronyó del pare de la Candela, i a l’Hospital Virgen del Rocío de Sevilla, d’on sortiria el ronyó que s’acabaria trasplantant a la nena.
Els dos òrgans es van traslladar d’una ciutat a una altra en avió i es van trasplantar als cossos dels receptors en un operatiu que es va allargar més de dotze hores i en el que van participar una vintena de professionals. La nena d’Esplugues de Llobregat va ser trasplantada a l’Hospital Sant Joan de Déu. “Tot el que hi ha darrere del trasplantament és extraordinàriament complex”, recorda el cap de Trasplantament del Clínic, el doctor Antonio Alcaraz. “Al final la història va tenir un final feliç però també hi va haver moments de crisi, amb una hemorràgia interna que va requerir d’una segona intervenció. Vam estar tots en escac durant alguns dies”. A dia d’avui, la pacient ja està totalment recuperada i fa vida normal. Només ha de prendre una medicació immunosupressora i fer visites de control.