ANTONI CANICIO
HIDROGELÒLEG
“Cal protegir els volcans”
Fa 200 milions d'anys, abans de l'aparició dels dinosaures, les Terres de l'Ebre eren una gran plana desèrtica i salina envoltada per aigua on bramaven una multitud de volcans. Pot semblar mentida, però encara queden vestigis d'alguns d'aquells volcans i l'hidrogeòleg rapitenc Antoni Canicio acaba de fer un estudi per a la Fundació Privada Montsià del Consell Comarcal per recuperar-los de l'oblit, i assegura que tenen força interès científic i també turístic.
–Per què aquest estudi?
–Fa dos anys que vaig sortir de Riet Vell (l'empresa de SEO / Bird Life que gestiona el conreu d'arròs ecològic al Delta) i la veritat és que tot i que em podria jubilar no tinc ganes encara d'asseure'm al banc del si no fos, per tant m'he fet autònom i ara em busco la vida fent estudis com aquest. Quan era estudiant de geologia em vaig assabentar que un dels pioners de la geologia d'aquest país, Adolfo San Miguel Arribas, que va ser professor meu, va fer un estudi als anys trenta o quaranta sobre la regió volcànica del Baix Ebre i en aquest estudi fa referència a més de 30 punts on hi ha una presència important de roques volcàniques. He basat el meu estudi en aquell.
–No sabia que li interessés el món dels volcans...
–Els primers quinze anys de la meua vida laboral vaig treballar en jaciments d'or d'arreu del món: Nova Zelanda, Islàndia... Els jaciments d'or estan situats majoritàriament en roques volcàniques i paradoxalment, jo, que m'he passat mitja vida trepitjant zones volcàniques de tot el món, les de casa meua no les havia vistes mai.
–Quines són aquestes zones volcàniques de les Terres de l'Ebre?
–Hi ha trenta punts documentats per l'estudi d'Adolfo San Miguel Arribas, però alguns són on Nostre Senyor va perdre l'espardenya i és molt complicat arribar-hi. Jo m'he centrat en els més accessibles com per exemple el volcà d'Alfara de Carles, al costat de les runes del castell de Carles. La carretera asfaltada que puja al Toscar passa pel mig del cràter i hi ha una zona recreativa. També hi ha diversos basalts (pedra volcànica) a la carretera vella de Rasquera a Benifallet, al Mas de les Eres (entre Paüls i Horta de Sant Joan) o al camí que puja a l'ermita de Sant Roc de Paüls.
–Quina és la importància d'aquestes restes volcàniques?
–Formen part del nostre patrimoni geològic i s'haurien de protegir. En alguns punts només caldria posar-hi plafons interpretatius. A més és indubtable la seua importància acadèmica, de cara estudiants de geologia. Per exemple, en el cas del volcà d'Alfara de Carles, jo he vist coses que no havia vist mai enlloc. Es poden veure les arrels del volcà. És una informació que complementa la de la zona volcànica de la Garrotxa i Olot.
–Allí és molt fàcil intuir la forma dels volcans, en canvi dels de l'Ebre només queden pedres. Per què?
–Els d'Olot tenen entre 10.000 i 12.000 anys, en canvi els de les Terres de l'Ebre són de fa 200 milions d'anys. Aquesta és una de les principals conclusions del meu estudi, ja que Adolfo San Miguel creia que eren com els d'Olot.
–I com arriba a aquesta conclusió?
–Les restes volcàniques no més apareixen en aquells punts on l'erosió del terreny ha posat al descobert els materials del triàsic (període que va començar fa 250 milions d'anys).
–Hi ha moltes més zones volcàniques a Catalunya?
–A Catalunya només Olot, al País Valencià hi ha les illes Columbretes i Cofrents, i Campo de Calatrava a Ciudad Real.
