La fiscalia de Palerm demana que es jutgi Matteo Salvini pel cas Open Arms

A la sala búnquer de la presó d’Ucciardone, a Palerm, on a final de la dècada dels vuitanta van desfilar gairebé mig miler d’acusats en el primer gran judici contra la Cosa Nostra, ahir hi havia un únic imputat: l’exministre italià de l’Interior Matteo Salvini, a qui la fiscalia de Palerm va demanar ahir, durant la segona vista preliminar del procés, qu es jutgi pel cas Open Arms.

El líder de la Lliga està acusat de segrest de persones per haver bloquejat durant 19 dies –de l’1 al 20 d’agost del 2019– el desembarcament dels 147 nàufrags rescatats pel vaixell de l’ONG catalana Open Arms.

Després d’haver escoltat la fiscalia, el jutge Lorenzo Janelli va fixar una altra vista per al 17 d’abril, en què la defensa prendrà la paraula i hi podria haver una decisió sobre si s’ha d’obrir judici. Durant el procés, el jutge va admetre com a parts civils els municipis de Palerm i Barcelona, juntament amb 21 més, entre representants dels immigrants; el fundador de l’ONG, Òscar Camps; la cap de la missió, Anabel Montes, i associacions humanitàries, les quals es van sumar a la petició fiscal de jutjar Salvini.

La primera a parlar en la vista d’ahir va ser la fiscal adjunta Marzia Sabella, seguida del fiscal Geri Ferrara i el fiscal en cap, Francesco Lo Voi, que va concloure: “No veuríem un cas com aquest si no es pogués demanar acusació.” La fiscalia de Palerm considera que Salvini va negar “il·legítimament” el desembarcament de les persones rescatades pel vaixell humanitari. Per això considera que en un cas d’aquestes característiques “no es pot no demanar una acusació”. L’exministre assegura que va actuar d’acord amb el govern de Giusseppe Conte i que la seva política de portes tancades va evitar molts naufragis, però el fiscal li va respondre que la decisió governamental de la qual parla no preveia el bloqueig generalitzat dels desembarcaments. La fiscalia basa aquesta afirmació en les declaracions fetes per l’aleshores primer ministre italià i el ministre d’Afers Estrangers, Luigi di Maio, en l’audiència preliminar de l’altre procés de Salvini a Catània per un cas semblant amb el vaixell de la Guàrdia Costanera italiana Gregoretti.

En les seves declaracions, Conte i Di Maio van atribuir la decisió de bloquejar el desembarcament a una ordre del Ministeri de l’Interior. Un dels motius esgrimits per la fiscalia per demanar que es jutgi Salvini és precisament que va negar un “lloc de seguretat” perquè no va permetre que els refugiats poguessin desembarcar en un port segur tal com preveu la legislació internacional sobre salvaments marítims. A més, el líder de la Lliga es va mantenir ferm en aquesta posició, tot i haver rebut peticions del primer ministre perquè deixés que arribessin a territori italià. La fiscalia va demanar que s’incloguessin al sumari les declaracions de Conte i Di Maio, i també la decisió del Comitè de Drets Humans de l’ONU del 29 de gener del 2021 amb la qual es condemnava Itàlia per “no haver actuat amb rapidesa en relació amb un acte de rescat registrat fora de les aigües territorials italianes”.

Salvini va assegurar que no tenia “por” després de saber la petició del fiscal i que se sentia molt orgullós de la seva gestió al capdavant d’Interior, però el cert és que la fiscalia va estrenyent el setge sobre ell pel cas Open Arms.