El TSJC rebaixa una condemna contra un manifestant per les protestes contra el Consell de Ministres a Barcelona el 2018

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit rebaixar la condemna contra un manifestant per les protestes del Consell de Ministres del 21 de desembre del 2018 a Barcelona.

La sentència del tribunal ratifica la condemna de vuit mesos de presó per atemptat contra un agent de l’autoritat imposada per l’Audiència Provincial de Barcelona, però li retira la condemna pel delicte de desordres públics, d’un any i tres mesos de presó. El TSJC ha estimat parcialment el recurs de la defensa i l’ha absolt del delicte de desordres públics en considerar que no hi ha prou indicis per provar-lo.

Segons la sentència del tribunal, l’activista estava concentrat davant la Llotja de Mar on s’havia de celebrar el Consell de Ministres. Després que un policia donés l’ordre d’avançar contra els manifestants, el condemnat va agafar per l’uniforme l’agent, el va arrossegar, li va fer perdre l’equilibri i el va fer caure a terra. Poc després els agents el van detenir.

L’independentista va ser condemnat per la secció 8a de l’Audiència Provincial de Barcelona el 28 de febrer del 2020 a 23 mesos de presó, concretament a una pena d’un any i 3 mesos per un delicte de desordres públics i a vuit mesos per un delicte d’atemptat contra agent de l’autoritat.

A la sentència, el tribunal creu que “no hi ha dubte” que es va produir un delicte d’atemptat, perquè amb la seva acció l’activista va impedir a l’agent exercir les funcions pròpies del càrrec. Tot i això, constata que no hi ha evidència que acrediti que l’acusat fes cap acte de violència sobre les persones o objectes més enllà de l’atemptat contra el policia, ni que contribuís a l’execució d’actes de violència de tercers.

A més, remarca que l’acte del manifestant va ser “irrellevant” per alterar la pau pública. Per això afirma que cometre un delicte d’atemptat durant la manifestació no constitueix un delicte de desordres públics. Malgrat que diu que hi pot haver indicis que si una persona fa un acte d’atemptat contra un lloc proper de qui fa delictes de desordres hi pot haver “coordinació o ajuda mútua”, apunta que l’indici no és suficient i que per tant “la llacuna probatòria” impedeix afirmar més enllà de la hipòtesi.

Al seu recurs la defensa al·legava que alguns dels fets no quedaven provats pel relat de la sentència i que no estava acreditat que hagués fet res susceptible de ser desordre públic. També argumentaven que la declaració del testimoni era “dubitativa” i que no s’havia analitzat degudament el testimoni de la defensa.

El TSJC resol que el tribunal va valorar totes les proves i constata que la declaració del testimoni va ser “clara”. Sí que accepta canviar lleugerament el relat dels fets, on l’Audiència afirmava que l’acusat havia agafat el policia i l’havia empès contra els manifestants, ja que creu que això no queda demostrat per les proves. Més enllà d’això, el tribunal creu que no hi ha motius per dubtar de la credibilitat del testimoni.

Segons la defensa del condemnat, és “una petita gran victòria” que el tribunal “hagi corregit l’abús” del delicte de desordres públics, ja que creuen que es feia una aplicació massa extensiva d’aquest tipus penal. De fet, denuncien que aquesta pràctica “s’està generalitzant en la persecució de l’independentisme i la repressió al dret de manifestació”.