Uralita ha de pagar 4 milions a veïns afectats per l'amiant

El titular del jutjat de primera instància número 46 de Madrid ha condemnat l'empresa Uralita a indemnitzar 45 veïns de Cerdanyola del Vallès i Ripollet (en catorze casos cobraran els hereus) amb un total de 3.918.594 euros per haver patit danys per l'exposició a la pols d'aminat, generada per la fàbrica que l'empresa tenia entre tots dos municipis i que va funcionar des de l'any 1920 fins al 1997. L'empresa, amb seu a Madrid, ja va anunciar ahir que recorrerà contra aquesta resolució a l'Audiència de Madrid, en considerar que el cas ha prescrit i que la fàbrica de Cerdanyola complia els controls ambientals fixats en l'època.

La resolució, difosa ahir, és pionera perquè és la primera vegada que els demandants no són empleats de la fàbrica, sinó veïns del municipi. Després d'escoltar els testimonis en el judici i d'analitzar l'extens informe pericial mèdic, el magistrat Javier Sánchez Beltrán conclou que “la causa adequada o eficient dels patiments dels avui demandants, o dels seus familiars morts, és l'activitat industrial realitzada des de 1907 a la fàbrica d'Uralita, situada entre els municipis en què els afectats han residit durant dècades”. Hi afegeix que els mitjans de transmissió causants dels patiments són “les emissions de la fàbrica, en forma de pols d'asbest, la manipulació de roba dels treballadors per part dels familiars als domicilis, i la contaminació derivada de la degradació de dipòsits de residus derivats de la mateixa activitat industrial”.

El jutge també inclou en aquesta activitat nociva l'ús de l'amiant per asfaltar carrers de tots dos municipis, “amb la complaença de la població i de les autoritats” locals per suplir “de manera còmoda i barata la falta d'asfalt”, un fet que el magistrat considera “un punt d'imprudència”, ja que assegura que en aquella època ja hi havia certa consciència social del perill de fer servir amiant, i des del punt de vista legislatiu ja hi havia reglaments a principi dels anys 40, els quals es van anar ampliant progressivament. Tanmateix, el jutge hi afegeix que “aquesta realitat no pot eximir l'empresa que realitzava aquestes emissions, malgrat que s'hagués ajustat a la normativa vigent, de les greus conseqüències que ha produït a la salut pública”.

En la resolució, el magistrat també es fa seva la conclusió dels demandants segons la qual “les persones que han resultat afectades pel contacte amb l'amiant, d'alguna manera, per mínima que sigui, han patit una agressió indesitjada a l'organisme que ha de ser motiu d'indemnització”. Hi afegeix que s'ha de concedir una indemnització per danys morals, tot i que no sigui procedent per danys físics, si aquesta agressió queda demostrada amb la presentació de plaques pleurals, sempre que no impliquin disminució de la capacitat respiratòria, pel fet que, “tal com han exposat els pèrits, les plaques pleurals són una mostra d'haver tingut contacte previ amb l'asbest”. I és que la persona que té plaques pleurals ha de vigilar la seva salut i sotmetre's a controls periòdics, segons conclou el magistrat. Així, en la resolució, el jutge resol que els responsables d'Uralita han d'indemnitzar 45 dels 47 veïns demandants, amb quantitats que van dels 26.000 als 400.000 euros. La sentència, però, no és ferma i ara s'haurà de pronunciar l'Audiència de Madrid.