anàlisi
Més enllà de divisions polítiques
Parlar de llengües transfrontereres és parlar de llengües. Les fronteres lingüístiques tenen a veure amb la geografia, amb els elements de separació naturals: serralades, rius, etc. Per tant, el territori on al llarg del temps s'ha desenvolupat de manera natural una llengua acostuma a anar més enllà de les divisions polítiques i administratives. La llista de llengües transfrontereres al món és llarga, i la seva situació depèn sobretot dels estats en què es troben i de les seves polítiques. La realitat demostra que hi ha diverses situacions i que queda molt de camí per fer. Des de les llengües que ho tenen tot fins a les que no tenen cap mena de protecció, passant per situacions intermèdies. Només cal que pensem en llengües que ens són pròximes com ara l'alemany, el neerlandès, el català o l'amazic. El mes passat, Linguamón–Casa de les Llengües va tenir l'oportunitat de participar en la I Trobada d'Integració de les Famílies Lingüístiques Transfrontereres de l'Amazònia. Un dels aspectes més valorats va ser l'oportunitat que docents, investigadors i membres de les comunitats, avui dividides entre els Estats de l'Equador, el Perú i Colòmbia, van poder trobar-se i plantejar les línies d'acció. Esperem que les institucions i els governs, que ja han començat a actuar a favor de les seves llengües, continuïn treballant perquè el procés de recuperació d'aquestes pugui ser compartit per tota la comunitat, estigui on estigui.