Petició de 10 anys de presó per l’atac a una mesquita

La fiscalia de Barcelona demana penes de tres a deu anys de presó per a quinze ultres “per haver fustigat” durant un any la comunitat islàmica del barri barceloní de Nou Barris i haver atacat la seva mesquita, aprofitant les protestes veïnals contra l’oratori, fomentant la islamofòbia, que va créixer a Catalunya després dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, segons la fiscalia.

En l’escrit d’acusació, el fiscal del servei de Delictes d’Odi i Discriminació, Miguel Àngel Aguilar, acusa Alberto Bruguera Andrés, màxim responsable de Democracia Nacional a Catalunya, dels delictes de coaccions, amenaces greus, lesions i contra els drets fonamentals, amb l’agreujant de discriminació religiosa, i demana per a ell un total de deu anys de presó, a més d’indemnitzar amb 3.000 euros cada un dels dos veïns amenaçats pel “temor i angoixa infligits”. I a Juan de Haro García, líder de la branca juvenil d’aquest partit a l’Estat espanyol, tres anys de presó, com a la majoria dels tretze simpatitzants i militants de la formació d’extrema dreta (per a tres d’ells demana sis anys de presó). Cap d’ells és veí de Nou Barris.

Segons el fiscal, entre els anys 2017 i 2018, els acusats van sotmetre a una “insistent campanya de fustigació” la comunitat islàmica de Nou Barris, tant a través de les xarxes socials com amb atacs a la mesquita del carrer Japó, en què reiteradament van aparèixer pintades islamòfobes, restes d’embotits de porc i femta de gos a la porta i silicona al pany. Per això, el fiscal demana que els ultres indemnitzin amb 30.000 euros la comunitat islàmica de Nou Barris pels “patiments morals” infligits i pels desperfectes a la mesquita.

El fiscal Aguilar vincula aquests atacs a la “línia estratègica” que comparteix l’extrema dreta europea, basada en la “suposada amenaça que representen la immigració musulmana, els refugiats, i la por en la societat occidental a l’amenaça terrorista”. En aquest context, sosté el fiscal, l’extrema dreta “ha utilitzat la tàctica de la ingerència en conflictes veïnals contra l’obertura de nous centres de culte islàmic” i una prova d’això és, segons ell, que hi ha casos similars al de Nou Barris; hi va haver protestes contra l’obertura de centres de culte musulmà en altres localitats catalanes com Reus, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa o Tarragona.

“Celebrem que la fiscalia hagi reconegut d’alguna forma la hipòtesi amb què treballava l’Ajuntament, que no es tractava de fets aïllats, sinó d’una operació d’assetjament a l’obertura d’un centre de culte”, va manifestar ahir el regidor de Drets de la Ciutadania, Marc Serra.