El Constitucional alemany treu el fre al preu dels lloguers del tripartit d’esquerres berlinès
La justícia respon així a la demanda de conservadors i liberals contra la decisió a escala regional
La llei pretenia frenar l’especulació immobiliària a la capital
L’anomenat “sostre” a l’augment dels lloguers, en vigor a Berlín des del febrer de l’any passat, va quedar ahir anul·lat per ordre del Tribunal Constitucional, a demanda dels diputats conservadors i liberals. El que es considerava un model d’actuació a seguir per part de ciutats més castigades encara que la capital alemanya per l’especulació immobiliària (sigui Barcelona, París o Londres) pot sortir car als seus destinataris, els llogaters, si els propietaris s’ho prenen al peu de la lletra i reclamen els diners que aquest darrer any no han cobrat. De moment, algunes grans immobiliàries han anunciat que, si més no, no es plantegen aplicar-ho de manera retroactiva.
La llei havia estat aprovada el febrer del 2020 pel tripartit de centreesquerra que governa el land de Berlín i que lidera l’alcalde socialdemòcrata Michael Müller, amb Esquerra i Verds. La normativa establia un preu màxim –el sostre– de 9,8 euros per metre quadrat, una quantitat per sota del que es pot arribar a demanar al mercat. Es congelaven així els lloguers al nivell del 2019 i durant cinc anys, tot i preveure’s la possibilitat d’apujar-los a partir del 2022 d’acord amb una taxa d’inflació estimada en un 1,3%.
Aquesta mesura afectava uns 1,5 milions d’habitatges construïts abans del 2014, en una ciutat on un 85% de la població viu de lloguer. Es va considerar un model revolucionari i exemplar per a la capital de la primera potència europea. Berlín va ser durant anys una ciutat de lloguers comparativament baixos. Aquesta dinàmica, però, es va trencar en les últimes dècades i al damunt amb una acceleració molt preocupant. Els lloguers havien anat pujant a un ritme esfereïdor, fins a arribar a un 20% i un 60% en cinc anys als barris més llaminers. Es temia entrar en una dinàmica semblant a la que afecta els ciutadans de París o d’altres grans capitals europees. L’alcalde governador Müller va tirar endavant el seu projecte. Però no va escoltar les crítiques de les immobiliàries i l’oposició, que argumentaven que atemptava contra els drets dels propietaris, que aturaria la inversió a la capital i que, a més, no tenia competències per tirar-ho endavant.
Aquest darrer ha estat l’argument que ha enderrocat la llei. El Tribunal Constitucional considera que la normativa aprovada pel land bloquejaria la regulació existent a escala estatal. Els diputats conservadors del Bundestag –és a dir, el grup d’Angela Merkel–, a més dels opositors liberals, havien fonamentat en aquest argument la seva demanda. El tribunal no ha considerat raons de contingut, sinó de repartiment de competències. I l’Estat central ha guanyat la partida al land berlinès.
La derrota del tripartit berlinès pot tenir conseqüències de cara al 26 de setembre. Aquest dia es fan eleccions no només a escala nacional, amb les generals que acomiadaran els setze anys en el govern de Merkel, sinó també regional, als lands.
El tripartit no podrà exhibir el que semblava el seu principal triomf, haver frenat l’especulació, el principal maldecap de la majoria dels ciutadans. Però també pot ser que la pilota acabi al terrat de conservadors i liberals, la demanda dels quals pot afectar la butxaca de molts llogaters. I els beneficiats, els propietaris, són òbviament un nombre més reduït d’electors.