Querella de la noia que va perdre un ull per un projectil de ‘foam’
L’acusació es dirigeix contra dos escopeters i un comandament dels Mossos
Pablo Hasél compleix dos mesos d’empresonament i anuncia que no es penedeix de res
La jove de 19 anys que va perdre l’ull dret durant les protestes que hi va haver a Barcelona el 16 de febrer passat per l’empresonament del raper Pablo Hasél ha presentat una querella contra dos escopeters dels Mossos d’Esquadra i el cap del seu equip, als quals fa responsables de la seva lesió pel llançament d’un projectil de foam.
La querella es va presentar al jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, el mateix que ja va obrir una investigació sobre el cas després de rebre la documentació mèdica amb la descripció de les lesions. D’aquesta manera, la noia quedarà com a acusació particular en el cas, una acusació que es pot veure reforçada per l’entitat pro-drets humans Irídia, que també ha presentat una querella.
A la querella se sosté que les llançadores de foam són armes de precisió, a diferència d’altres, i s’hi afegeix que les armes disposen d’un visor hologràfic que permet tenir molta més precisió sobre el blanc. Sobre aquest extrem, el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, va dir ahir en declaracions radiofòniques que en una manifestació amb la gent en moviment aquesta precisió a vegades pot quedar afectada.
Sàmper ja va reconèixer fa dies que la lesió de la noia era producte d’una acció policial i que es posava en marxa el protocol per rescabalar-la econòmicament.
La presentació de la querella es va fer coincidint amb els dos mesos d’empresonament de Hasél. Des de la presó, el raper ha fet saber que no es penedeix de res i que està disposat a complir la condemna de manera íntegra.
Absolts de manifestar-se pels presos
El jutjat de menors número 6 de Barcelona ha absolt tres menors que eren acusats d’un delicte agreujat de desordres públics per la seva participació en una manifestació l’1 de febrer del 2019 en protesta pel trasllat dels presos polítics a Madrid en motiu de l’inici del judici al Tribunal Suprem. La manifestació va acabar a la plaça de Sant Jaume, on es van llançar ous i petards. Durant el judici, la fiscalia va reconèixer que no hi havia “cap element d’imputació objectiva” contra els tres joves, però tot i això va mantenir els càrrecs. Els acusats es van defensar assegurant que havien exercit el seu dret a manifestar-se. La defensa sempre va retreure als investigadors no haver mirat les imatges de les càmeres de seguretat de la plaça de Sant Jaume, amb les quals s’hauria pogut veure que el relat acusatori no s’ajustava a la realitat dels fets.