Tres dècades de recerca

La Universitat de Girona (UdG) celebrarà, el proper desembre, el trentè aniversari de la seva constitució, amb la vocació de seguir formant amb la docència, generar coneixement a través de la recerca i transferir-la a la societat. Un treball, el de la recerca, amb una dotació anual d’entre 14 i 17 milions d’euros de pressupost, que solen representar entre el 15% i el 20% del total del de la UdG. Tot i això, té un repte pendent, estructural, la millora del finançament, actualment centrat en el sistema competitiu i recursos propis. I no és fàcil si es té en compte que la UdG té 800 investigadors integrats en 67 grups reconeguts que lideren 332 projectes actius, de què 56 són internacionals.

Josep Calbó, vicerector de projectes estratègics, destaca el paper dels investigadors, que anualment publiquen uns 900 articles científics indexats, així com uns 80 llibres i 230 capítols de llibres de recerca. Aquestes dades són indicadors que mostren la bona salut de la recerca en la UdG. Però per aconseguir-ho cal dotar-se d’eines que permetin millorar-lo constantment amb visió de futur.

Les eines claus

Per Calbó és clau el pla estratègic UdG 2030. Suma d’intel·ligències. “Amb el pla estratègic –explica–, el que busquem és, d’una banda, incorporar tots els processos, com són l’aprenentatge, la docència, la gestió i la recerca, la intel·ligència artificial i altres tecnologies. Busquem una transversalitat integradora, interdisciplinària i més col·lectiva entre les diferents disciplines.”

Un dels elements per fer-ho són els campus sectorials. Aquestes plataformes, de què la UdG en té deu, tenen per objectiu facilitar la relació de les empreses i les institucions amb la universitat. I aquí l’element clau és el finançament.

Millorar el finançament

La inversió pel que fa a la recerca, ja sigui pública o privada a l’Estat, està per sota de molts països, i en aquest sentit hi ha camí per recórrer. Tot i això, la UdG se situa entre les primeres universitats catalanes pel que fa a percentatge de finançament internacional. Dins del 80% que prové dels fons competitius que s’aconsegueixen, el 73% té l’origen en el finançament estatal i autonòmic i un 27% prové de fons internacionals.

“L’èxit que tenim les universitats públiques catalanes per aconseguir fons amb finançament competitiu, a través, per exemple, de la Unió Europea, és un fet, però caldria una aportació de base, estructural, més important”, destaca Calbó. Argument que comparteix la catedràtica Maria Teresa Puig, del departament de Ciències Mèdiques i investigadora del Grup de Recerca en Noves Dianes Terapèutiques (TargetsLab). Per Miquel, la diversificació de la investigació en centres ja siguin públics o semipúblics els darrers deu anys ha comportat una retallada del finançament a les universitats: “Al final, tot i les dificultats, ens en sortim: tenim grups de recerca, aconseguim personal, obtenim finançament. Però ens calen millores importants.”

Pere Condom, cap de l’Oficina d’Investigació i Transferència Tecnològica (OITT), aporta una serena reflexió sobre el futur de la recerca a Europa: “Som al continent més afeblit del món davant el panorama futur. El joc econòmic i social del futur es jugarà, sembla, entre dos grans mons científics i tecnològics, la Xina, molt tancada, i els Estats Units, en què nosaltres tindrem un paper secundari. I serà una pena.”

Des de l’OITT, però, la feina no s’atura. Condom i el seu equip treballen en la gestió d’ajuts de recerca –168 tipus de fonts de finançament diferents (dades de 2020)–, la gestió de la transferència tecnològica i de coneixements, i la gestió de contractes i convenis amb les empreses. I una dada important del nivell del treball: entre 110 i 130 tesis doctorals llegides cada any, de què 41 són internacionals.