Cop d'efecte dels polítics locals i comarcals
En una acció sense precedents, alcaldes i regidors de la Conca de Barberà van dimitir en bloc, fent costat a la ciutadania
Es crea la plataforma dimissionària paral·lela a la coordinadora
“Van ser moltes hores de dedicació, assídues i interminables reunions, després d'una jornada de feina, dies d'incertesa i moments crítics, que, tot i haver quedat enrere, no s'obliden”, explica Jaume Espelt, exregidor montblanquí que fa vint anys formava part de la Coordinadora Anti-Pla de Residus i de la Plataforma d'Alcaldes i Regidors Dimitits, que van viure de prop la polèmica generada pel pla de residus i van participar-hi de manera activa. Una tasca que Espelt compaginava atenent els mitjans de comunicació, als quals donava la informació rigorosa dels fets. Ningú no va escatimar esforços per lluitar per un projecte que s'entenia a la comarca com una imposició, fins al punt que una norantena d'alcaldes i regidors de vint pobles de la Conca de Barberà –majoritàriament convergents– van dimitir en bloc per fer costat a la ciutadania, cosa que va significar un cop d'efecte que a priori va desconcertar, i després es va demostrar que per damunt de qualsevol color polític i de protagonismes prevalia una única cosa, que era la retirada del pla de residus. Les classes polítiques i socials unides van mantenir la lluita fins al final, amb els pros i els contres que comportava aquesta munió de gent d'ideologia política i estatus social divers, i van ser capaces de posar uns interessos en comú en el moment oportú.
Ressò mediàtic
Els mitjans de comunicació tant del país com de l'Estat es van fer ressò dels esdeveniments. Per als locals i comarcals, la lluita contra el pla de residus va ser la notícia de l'any. Josep Pijoan, que aleshores també era alcalde de Pira, recorda especialment un titular a la premsa que venia a dir que quatre pagesos de la Conca “amb poca cultura” havien retingut al Consell Comarcal de la Conca el conseller Molins. Assegura que es va sentir “identificat i ofès”, com a descendent d'una família dedicada al camp. “Vaig considerar-lo com un menyspreu cap a aquest sector, que es mereix molt més”. Els incidents amb l'helicòpter de Jordi Pujol a Valls també van fer que alguns mitjans els titllessin de “salvatges”, quan les protestes eren amb coneixement de causa. “No va ser una cosa fàcil –apunta Pijoan–, lluitàvem contra el govern...”
En aquella època l'espluguí Antoni Sànchez, exalcalde de l'Espluga, era diputat provincial. Sànchez qualifica l'esdeveniment d'”extraordinari”, un moment irrepetible i de gran participació, que donaria per a molts episodis. Des del punt de vista polític i social –diu Sànchez–, “es va prendre consciència del que era la democràcia”. Des del punt de vista mediambiental “es va crear una consciència important, però tot i ser una comarca pionera en aquest sentit vam trigar a decidir les nostres pròpies instal·lacions”.
Al montblanquí Josep Gomis –que aleshores formava part del govern de CiU com a conseller provincial– li va tocar viure un paper difícil, per la seva vinculació a la comarca. Amb referència a la polèmica del pla de residus, considera que “la majoria d'actituds eren legítimes”, però que n'hi va haver de desmesurades.
LES FRASES
Sorgeix una nova força política
El pla de residus va significar moltes coses, però una de les que van marcar la pauta a seguir va ser la gran lliçó que la gent del territori va donar al govern de la Generalitat (CiU), en aquella època al capdavant, fent sentir de manera unànime i clamorosa les seves veus en contra de les ubicacions al Pla i a Forès. A finals d'any amb la dissolució de la Coordinadora Anti-Pla de Residus i de la Plataforma d'Alcaldes i Regidors Dimitits, es va crear una comissió política pensant en les eleccions del maig de 1991, de la qual va sorgir una nova força política, la Unic (Unió d'Independents de la Conca ), que avui dia encara perdura sota el paraigua de la FIC (Federació d'Independents de Catalunya). Els militants que havien format part del moviment cívic contra el pla de residus van aconseguir màxima representació municipal en aquests comicis, guanyant nou alcaldies.