Un pis per recomençar

Pel seu aspecte, podria ben ser un pis d’estudiants o de joves treballadors que han decidit compartir habitatge. No obstant això, els que viuen des de fa unes setmanes a la primera planta de la que havia estat la casa dels empleats de l’antiga presó de Girona, al barri de Pont Major, són cinc nois i una noia condemnats per haver agredit els seus pares, i que fins ara vivien al centre de justícia juvenil de Montilivi, juntament amb altres menors d’edat i atesos per una unitat especialitzada instaurada a Girona fa tres anys. A diferència d’aquelles instal·lacions –una versió suau de presó, on la majoria dels nois han comès delictes més greus que violència filioparental–, les de Pont Major permeten als seus inquilins fer un tipus de vida més lliure, sempre, però, tutelats per educadors socials i psicòlegs. Els joves, que disposen d’habitacions individuals, es reparteixen les feines casolanes –cuinar, netejar...–, surten per anar a l’institut i, en tornar, treballen amb l’equip d’especialistes els aspectes a millorar i fan diverses activitats, educatives i lúdiques, algunes de les quals els permeten entrar en contacte amb el veïnat. El Departament de Justícia acaba d’estrenar a Girona aquest equipament, el segon d’aquest tipus que hi ha a Catalunya (l’altre és a Barcelona). La consellera Ester Capella, en la visita que hi va fer ahir acompanyada de responsables del departament a Girona i representants municipals, va anunciar que l’any vinent s’habilitarà la segona planta de la casa per a sis joves més.

“Això és més acollidor”, ens diu l’Òscar, un noi de 16 anys de Sils condemnat a 12 mesos. Aquest diumenge es reunirà per primer cop –una estona i prou– amb els seus pares, després de cinc mesos d’estar-ne separat per ordre d’un jutge. Amb la mare sí que s’ha trobat algun cop, sempre en companyia d’un educador. La reunió de diumenge serà un primer pas cap a la reinserció, a la qual s’arriba a còpia de treballar la responsabilitat i el control dels impulsos i les emocions i, sovint, suprimir el consum de drogues, principalment marihuana, ens explica la coordinadora de l’equip de sis educadors del centre, Marta Seguí. “Jo consumia, era un desastre, estava tot el dia de farra, no dormia a casa...”, admet el noi.

Mentre que el perfil dels internats és força concret –nois (molt més que noies) impulsius, tendents a la violència i al consum de drogues, un fet que a vegades porta a problemes mentals–, el dels pares és ben heterogeni. “Hi ha de tot, des de famílies molt modestes fins a pares benestants, d’oficis ben diversos”, descriu Seguí. L’entorn familiar és, precisament, l’altre vessant del procés de reinserció i en el qual també es treballa. “No m’agrada parlar de culpes, prefereixo responsabilitats”, insisteix la coordinadora dels educadors, en preguntar-li pel paper que havien tingut els pares en les històries de cada jove. Seguí subratlla que arriba un moment que els progenitors no saben què fer, que ho han provat tot i estan desorientats. “És un problema molt greu i invisible, molt soterrat; pensa que denunciar el fill o la filla és l’última opció”, subratlla.

Fins ara, al final del procés tots els joves que han passat per la unitat d’agressors filioparentals de Girona s’han reincorporat a les seves famílies. L’Òscar confia a no ser una excepció: “Espero que l’Òscar que surti d’aquí sigui ben diferent del que hi va entrar.”