Divisió a la UE per la suspensió de les patents
Merkel s’oposa a la proposta de Biden i Macron hi està “totalment a favor”, mentre Brussel·les no aclareix què farà
Les farmacèutiques es queixen que l’exempció “treu l’incentiu per continuar la recerca de variants”
El terratrèmol generat des dels Estats Units amb el suport a l’alliberament de les patents de les vacunes obre una nova esquerda al bloc europeu. L’eix francoalemany està clarament dividit i, malgrat que la Unió Europea reconsiderarà avui la seva oposició inicial en una reunió d’alt nivell a Porto, fonts pròximes a la trobada descarten un gir a l’americana, almenys de manera immediata. “Hi ha molts líders reticents”, asseguren aquestes fonts.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, n’és una. “El que limita la producció de vacunes és la capacitat de fabricació i els alts estàndards de qualitat, no les patents”, va avisar ahir una portaveu del govern alemany. En canvi, el president francès, Emmanuel Macron, s’ha apuntat al carro dels nord-americans i ahir va canviar d’opinió assegurant que està “absolutament a favor” de la mesura.
Menys atrevit va ser el govern de Pedro Sánchez, que, tot i assegurar que la decisió de Biden “marca el camí”, creu que l’exempció “no serà suficient” per garantir l’accés a les vacunes. Per tant, la UE no aclareix si aixecarà o no el vet a la suspensió de patents i, de fet, ahir només va obrir la porta a discutir el tema a contracor.
Juntament amb els EUA, el Regne Unit, Austràlia i el Japó, el club europeu fa mesos que bloqueja a l’Organització Mundial del Comerç (OMC) la iniciativa de l’Índia i Sud-àfrica per alliberar la propietat intel·lectual dels vaccins contra la Covid-19. Malgrat que la proposta es va presentar l’octubre passat, no ha estat fins aquesta setmana, i quan gairebé un 45% dels estatunidencs ja tenen la primera dosi, que Washington s’hi ha adherit.
Un moviment, el de l’administració Biden, fortament celebrat per l’Organització Mundial de la Salut, defensora de la suspensió de patents, fet que en facilitaria la fabricació a gran escala i arreu del món, però que és vist amb recel a Brussel·les. El 87% de les vacunes els han acaparat fins ara els països rics, segons l’OMS. La Comissió Europea assegura que Washington no la va informar del canvi de posició, i ahir li va tocar fer el que li va pitjor: improvisar.
“També estem disposats a discutir qualsevol proposta per afrontar la crisi d’una manera efectiva i pragmàtica”, va assegurar a primera hora del matí la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en un intent per esvair la imatge d’insolidaritat. La UE s’ha vist forçada a obrir la porta públicament a l’aixecament de les patents, però no li fa gens de gràcia i no ho dissimula. Fonts diplomàtiques europees qüestionaven ahir que la iniciativa sigui “la millor manera a curt termini” per ampliar l’accés a les vacunes arreu del món. “Cal anar amb compte amb aquests anuncis perquè les converses duraran un temps, entre sis mesos i any”, diuen, tot i que la immunització contra la Covid-19 durarà anys.
Tanmateix, hi ha discrepàncies entre els líders europeus sobre la conveniència de seguir els passos de Biden o si cal aferrar-se a la defensa de les patents. El sopar informal a Porto d’avui s’entreveu complicat, amb la Comissió Europea decantant-se per la posició de Merkel.
La indústria no pacta
Igual que el grup de pressió de la indústria, Brussel·les veu preferible que les farmacèutiques facin acords privats amb altres companyies per augmentar la producció i arribar a més països.
Aquests pactes, però, no s’estan fent, com reconeixia fa poques setmanes l’eurocomissària de Salut, Stella Kyriakides. Així que ara a Brussel·les atribueixen la culpa de la manca de vacunes als països pobres al bloqueig d’exportacions dels Estats Units. Un argument que, a més, els serveix per envalentir-se enmig de les crítiques per no haver fet el pas abans que els nord-americans en l’afer de les patents. “Europa és l’única regió democràtica que exporta vacunes a gran escala”, va recriminar ahir Von der Leyen a Biden, obviant que la Xina és el país que més vacunes envia a la resta del món. Al seu torn, Kyriakides va instar els “altres països productors de vacunes a permetre les exportacions”. Però, per molt que els Estats Units donin via lliure per exportar a les dues farmacèutiques nord-americanes, Pfizer i Moderna, això no es traduirà en més producció ni en més enviaments als països pobres, si aquests no es poden permetre el luxe de comprar-les perquè són molt cares. AstraZeneca és l’única que ven a baix cost una vacuna aprovada pels reguladors. Aquest fet l’ha convertit en un dels principals proveïdors del sud global, que també està recorrent als antídots de la Xina i Rússia.
Després de patir ahir fortes pèrdues a les borses, les farmacèutiques han posat el crit al cel per la reactivació de la proposta sobre les patents. La Federació Europea d’Indústries i Associacions Farmacèutiques (EFPIA) assegura que l’alliberament dels drets de propietat intel·lectual no implicarà un increment de la producció perquè és “un procés complex” que requereix “l’habilitat i el coneixement tècnic dels desenvolupadors de vacunes”. A més, la indústria argumenta que això desmotivarà les companyies a l’hora d’investigar medicaments per evitar la mort de persones de Covid-19. “posarà fi als incentius per continuar la recerca sobre noves variants”, amenaçava ahir l’EFPIA.
Desescalada amb Londres a Jersey
L’escalada de tensió entre la Unió Europea i el Regne Unit per la disputa pesquera a l’illa de Jersey es va rebaixar ahir amb la retirada de la marina britànica. Després d’una jornada de protestes dels pescadors francesos al port d’aquest domini britànic molt pròxim a França, el primer ministre britànic, Boris Johnson, va donar per resolta “per ara” la situació amb la marxa de les embarcacions franceses. La Comissió Europea, que havia fet una crida “a la calma” i a la “moderació”, ja respira més tranquil·la. Tanmateix, la controvèrsia per les noves normes de llicència pesquera que exigeix Londres a Jersey no s’ha resolt. Brussel·les les rebutja i demana “respecte” pel pacte comercial post-Brexit : “Qualsevol condició nova per a les autoritzacions que limiten les activitats pesqueres ha de complir amb principis de l’acord, però també ha de tenir una explicació científica clara i racional”, va dir la CE.
