La tragèdia d'Horta fa canviar la gestió de l'extinció d'incendis
Interior reforça l'estructura de comandament i millora les comunicacions dels bombers
Sindicats i oposició denuncien que no s'ha incrementat la seguretat
Divisió entre caps, personal de base i especialistes
La campanya forestal que s'acaba el 15 de setembre vinent avança sota l'ombra allargada de l'incendi d'Horta de Sant Joan, en què, el 21 de juliol del 2009, van morir cinc bombers. Ara la gestió de l'extinció incorpora protocols nous i eines noves. El Departament d'Interior defensa que això es tradueix en més seguretat. En canvi, oposició, sindicats i bombers crítics asseguren que no és així.
“Hi ha un abans i un després de l'incendi d'Horta que ha posat el llistó en un lloc on no el teníem perquè mai ens havíem trobat amb un foc com aquest”, explica el secretari general d'Interior, Joan Boada. Les mancances detectades s'han traduït en un reforç de la línia de comandament, un enfortiment de la logística, una millora de les comunicacions i la generalització del protocol de seguretat LACES (fins ara només utilitzat per la unitat especialitzada GRAF), entre altres mesures.
“No entenc per què presenten el protocol LACES com un avenç en la seguretat, quan a Horta va fallar”, es pregunta la diputada de CiU Elena Rivera, la qual també denuncia que no s'han resolt altres mancances com ara la necessitat de comunicació per banda aèria: “Va ser el que va salvar els bombers de les BRIF d'Aragó”.
Els sindicats del cos –CCOO, la UGT i CATAC– denuncien que les mesures “s'han implantat a corre-cuita”, i que “no s'han discutit en el si del comitè de seguretat laboral”. A més, tot i reconèixer la inversió milionària (inclou un helicòpter amb càmera), asseguren: “No estem millor que fa un any”. Des de l'Assemblea Permanent de Bombers (formada per personal afiliat i de no afiliat) denuncien que les noves mesures només serveixen “per derivar tota la responsabilitat al bomber que apaga el foc”, i posen com a exemple que el nou protocol de comunicacions “prioritza el control per sobre de la seguretat”. També qüestionen les inversions milionàries en equipaments: “És veritat que quan el tripartit va arribar estàvem a l'UVI, però aquests anys s'han fet inversions sense criteri professional”. Boada discrepa d'això, i explica: “Tenim eines per adoptar decisions consensuades al màxim”. Però adverteix que “s'ha de posar un límit a voler revisar-ho tot i constantment, perquè si no no avançaríem”. De fons hi ha la ferida encara oberta per unes morts que no s'han traduït en destitucions de cap mena. Una fractura que no és únicament entre el departament i els sindicats o els partits de l'oposició, sinó que es viu en el mateix si del cos. El distanciament és evident entre comandaments i personal de base. Però també hi ha casos de recel entre bombers i integrants d'unitats especialitzades.
Caos i mort
També és difícil aconseguir la unanimitat en protestes com ara la negativa a fer hores estructurals. Només a la regió de Lleida (a la qual pertanyien les víctimes mortals) s'hi ha adherit el cent per cent del personal. A la resta, fluctua entre el 95% i el 65%. Tot i això, els crítics afirmen: “Hem pres consciència que el caos que sempre hi havia en els incendis es pot traduir en mort”. Per Boada, les demandes són legítimes però fruit d'uns sentiments formats per la falta d'informació durant els mesos de secret de sumari. “Ens va fer molt de mal”, hi afegeix. Un integrant de l'assemblea rebat les paraules de Boada: “Jo em vaig conscienciar quan es va donar a conèixer l'informe intern, del qual esperàvem més rigor”.
