Els germans dels pobles gironins

Les noves prioritats econòmiques que, com arreu del país, tenen els ajuntaments de les comarques de Girona per fer front a les conseqüències de la pandèmia no impedeixen el manteniment dels agermanaments amb municipis d’arreu del món, en força casos, en clau de solidaritat i cooperació. Fins i tot se n’han establert de nous, com és el cas de l’Ajuntament de Fontcoberta amb la comunitat Segundo Montes (El Salvador), per ajudar en un projecte educatiu de l’ONG Banyoles Solidària.

Raons de tota mena

Difícilment trobarem un municipi mitjà o gran gironí que no estigui agermanat. La majoria d’aquestes relacions institucionals tenen un caràcter lúdic i cultural i solen basar-se en lligams històrics i socials. Els processos migratoris en són uns. Per exemple, la Bisbal, Llagostera, Blanes i Palamós estan agermanats, respectivament, amb Cuevas Bajas (Màlaga), Almedinilla (Còrdova), Ardales (Màlaga) i l’Ametlla de Mar perquè una part significativa dels seus veïns provenen de l’arribada de molta gent d’aquests pobles per motius laborals, a mitjans del segle passat. També és històrica i social la raó de l’agermanament de les comarques del Ripollès i del Conflent, amb el qual es pretén recuperar els vincles ancestrals de dos territoris separats per una frontera estatal.

Un altre motiu per establir lligams és, simplement, el nom. Això passa amb Santa Coloma de Farners i Santa Coloma de Queralt (Segarra) o amb Cornellà del Terri i Cornellà del Bercol (Rosselló).

Es dona també el cas que l’agermanament entre ciutats es produeix arran de les bones relacions entre dues associacions. Per exemple, Palamós i la ciutat alemanya de Rheda-Wiedenbrück estan agermanades després d’uns anys en què els dos clubs de bàsquet locals fessin uns intercanvis.

Gent que uneix

Tenir un personatge famós en comú ha estat motiu suficient perquè Figueres estigui agermanat amb Saint Petersburg (Florida, EUA) i Alcalá la Real (Jaén). En el primer cas, el personatge és Salvador Dalí i el fet que a la ciutat nord-americana tinguin també un museu dedicat al pintor. I en el segon és Pep Ventura perquè el cèlebre músic empordanès en realitat va néixer en aquella població andalusa.

Sant Joan de les Abadesses està agermanat amb la ciutat mexicana de San Luis Potosí. La raó és l’himne del país americà: la partitura és del santjoanenc Jaume Nonó i la lletra, d’un fill de San Luis, Francisco González Bocanegra.D’altra banda, Santa Pau està agermanat amb Licodia Eubea (Sicília) perquè la família dels senyors del poble garrotxí va estar establerta en aquella illa durant un temps.

Casos singulars

El foraster que passa pel pont de Ferro d’Olot normalment s’estranya de veure-hi un moai, l’escultura sagrada de Rapa Nui (l’illa de Pasqua). Es tracta de la plasmació de l’agermanament entre la ciutat garrotxina i la de Hanga Roa, situada en aquella illa del Pacífic pertanyent a Xile. A banda que tots dos territoris són volcànics, el lligam prové dels contactes que va fer a Rapa Nui l’activista cultural Antoni Pujador.

Per l’enorme distància que els separa, també crida l’atenció l’agermanament –en preparació– de la Vall de Bianya i la ciutat japonesa de Yoshino, centrat en l’intercanvi d’experiències en matèria de medi ambient i sostenibilitat. El nexe d’unió ha estat l’estudi d’arquitectes olotí RCR.

Solidaritat

Un dels agermanaments de tipus cooperatiu pioner és el d’Arbúcies amb Palacagüina (Nicaragua), establert el 1986. Per la seva banda, la ciutat de Girona –agermanada en clau cultural amb Albi (Occitània) i Reggio de l’Emília (Itàlia)– manté l’agermanament de tipus solidari i de cooperació amb Bluefields (Nicaragua) i Farsia (campament sahrauí a Algèria). El primer ve del 1987 i el segon del 1995, i inclou la participació en projectes d’ONG. En el cas dels nord-africans, l’entitat implicada és l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí (Acaps) i l’ajuda se sol centrar en educació i sanitat, explica Montse Fiol, d’Acaps. També forma part de l’agermanament la popular estada de mainada dels campaments al nostre país, anul·lada l’any passat i aquest per culpa de la pandèmia.