Mar i muntanya agafats de la mà
Rebatejada com a paradís blau a principis del segle XX, Tossa de Mar és un compendi de geologia en què el blau i el verd marquen personalitat
Per als que els agradi caminar s’ofereixen diverses rutes, des de la que va as Codolar fins la que travessa l’Ardenya
Avui Tossa és un centre d’oci i de cultura de categoria. Tan sols hem de visitar el museu municipal per comprovar-ho
Allunyada de les rutes terrestres, Tossa va viure relativament aïllada dels grans conflictes i, tot i ser castigada pels atacs dels pirates, va mantenir un caràcter independent, salvatge, que a principis del segle XX va atreure una munió de pintors i artistes exiliats, alguns fugint del nazisme, que va generar una edat d’or que es va acabar amb l’aixecament feixista de Franco, però ha deixat petjada i li ha donat un atractiu especial que es pot descobrir a les cales amagades, a la platja Gran, passejant per la Vila Vella o grimpant cap a Sant Grau. Tossa és brogit i fúria. Els convidem a descobrir-la des de la Vila Vella, on les tres torres, la d’en Jonàs, que guarda la badia; la de les Hores, situada a l’entrada del pati d’armes, i la des Codolar, sobre la platja del mateix nom, guarden les essències d’un temps passat quan la platja Gran era el port que acollia les barques i els penya-segats marcats pel verd malenconiós de les alzines sureres formaven un món a part. Avui Tossa és un centre d’oci i cultura de categoria. Tan sols hem de visitar el museu municipal per descobrir-hi que a les parets mantenen un relat de temps passats, quan Olga Sacharoff, Marc Chagall, André Masson, Jean Metzinger, Georges Kars van deixar obres immortals de les quals avui poden gaudir tots els visitants. Des d’allà ens podem acostar al far, l’últim que es va aixecar a la Costa Brava –fa quatre anys va celebrar el centenari– i avui reconvertit en Centre d’Interpretació de Fars del Mediterrani, que ofereix als amants d’aquests edificis romàntics una guia completa sobre l’ús i la vida dels encarregats de les torres de senyals marítims. Baixant de la Vila Vella –abans haurem acompanyat Ava Gardner intentant trobar l’Holandès Errant– podem descobrir un dels barris més populosos i desconeguts de la vila, el de sa Roqueta, antic enclavament de pescadors, i des d’allà anar fins a la vil·la romana dels Ametllers, que és una de les més ben conservades de la costa catalana. Per als que els agradi caminar, l’oficina de turisme ofereix diverses rutes, ja sigui la que va as Codolar, la que baixa a cala Pola, la que ens acosta als torrents de Ruixons, la que puja a Sant Grau, la que ens endinsa al puig de ses Cadiretes o les més llargues i complicades, una que travessa l’Ardenya, l’altra que passa per Terra Negra o la que la uneix a Lloret pel coll de sa Palomera.
Cim i tomba
El cim i tomba és un gran plat. Batejat amb aquest nom perquè es cuinava amb dues cassoles i nascut de la saviesa dels pescadors, primer es feia un cuinat amb patates, cebes, alls, tomàtecs i pebrots, sal pebre o safrà, i després hi barrejaven les sobres de la pescada –aranyes, amb lluernes, bastines, peix gat, tintoreres–, li tiraven un bon raig d’oli, ho cobrien amb aigua i ho feien coure tot a foc ràpid. Finalment ho amanien tot amb un allioli tallat. Una delícia gastronòmica que podem trobar a Tossa.