Qui va ser realment Jesús?

Qui va ser realment Jesús? Va existir? Quina va ser la seva vida real? Són certs els escenaris on ens diuen que va estar? Hi ha un Jesús històric? I per què es va acabar considerant el Fill de Déu? L’escriptor i periodista Lluís Busquets Grabulosa acaba de presentar el seu darrer llibre, Jesús, una història polèmica (fòrum obert i crític) (Editorial Oliveras), un text teatral que escenifica un col·loqui “obert, crític i ecumènic” en què es posa sobre la taula el debat que hi ha hagut en els últims trenta anys sobre la figura del Jesús històric, des del seu naixement, la seva predicació, la predicació dels seus seguidors, l’últim sopar i la crucifixió. “És un llibre curt però no menor, perquè posa sobre la taula els grans debats sobre el Jesús històric que hi ha hagut els darrers trenta anys”, explica l’autor. I quina és l’essència del debat? “Des que es va veure que hi havia tres Evangelis que eren molt iguals i un quart, el de Joan, que era diferent, hi ha hagut molta polèmica sobre la figura històrica de Jesús, fins al punt que fins i tot es posa en qüestió que hagi existit mai, i també es posen en qüestió els escenaris finals, la Resurrecció, l’Ascensió i la Pentecosta com si fossin tres escenaris d’una mateixa comprensió de fe, etc.”, assegura Busquets. L’autor ja l’any 2006 va publicar l’assaig Última notícia de Jesús el Natzarè (Proa), un llibre prologat pel bisbe Pere Casaldàliga on es proposava interpretar la principal figura del cristianisme i qui va ser realment, i es feia preguntes sobre la seva possible personalitat (en aquest llibre Busquets es preguntava coses com ara: és Jesús el bucòlic, dolç i mansuet d’una certa tradició piadosa o és més aviat el lluitador no violent però actiu que s’oposa a l’opressió del seu poble? Cal entendre el sobrenom de “natzarè” com un simple gentilici inofensiu o més aviat ens indica la pertinença a un grup o secta?). Ara Busquets Grabulosa hi torna, però les qüestions i els dubtes sobre Jesús fa que els debatin una sèrie de personatges, molt diferents els uns dels altres, en una obra de teatre. Hi surt el rector d’una parròquia, un dominic, una pastora evangèlica, una feminista, un ateu, una membre de la Comissió Bíblica Pontifícia... que es fan preguntes i ho posen tot en dubte, entre altres coses la crucifixió i mort de Jesús, explicades de manera diferent als Evangelis (els Evangelis tampoc no coincideixen en les dones que eren prop de la creu). El convocant del col·loqui és el rector, que opina: “Els creients del segle XXI no ens volem recolzar en credulitats ingènues sinó en una consciència crítica”, i proposa un debat “obert i interconfessional”.

El subtítol del llibre, Una “Vida” i “Passió” per al s.XXI, ens remet a les “passions” populars a casa nostra. Pel prologuista de l’obra, l’escolapi Rodolf Puigdollers, ens trobem davant d’“una representació trencadora. No debades la fe suposa avui reflexió crítica i renovació de coneixements”.