Sant Llorenç Savall
Sant Llorenç festeja el mil·lenari
La referència més antiga trobada amb el topònim llatí data de juliol de 1010
El poble ho commemora amb diversos actes i n'editen un llibre
Un vell pergamí datat del 28 de juliol de l'any 1010 és la referència escrita més antiga del topònim Sancti Laurencii de ipsa Ualle. El seu escrivent, un monjo benedictí del monestir de Sant Llorenç del Munt, hi va fer constar una transacció de cases, terres, una cort, un colomar i una vinya. Però alhora va deixar testimoni, a l'Arxiu Històric de Montserrat, que el municipi ja existia ara fa mil anys.
El poble ho està celebrant durant tot aquest any. Però ahir era el torn de l'acte central de l'efemèride, a l'antiga era del Marquet, un edifici que il·lustra el seu passat agrari i que rehabiliten per traslladar-hi, l'any vinent, la seu central de l'ajuntament, “la futura casa de la vila, de tots”, apuntava l'alcalde, Ricard Torralba.
Abans dels parlaments, Torralba va descobrir una placa commemorativa amb el vicepresident de la Diputació, Josep Mayoral, al qual coneix bé perquè encapçala la gestió dels parcs naturals barcelonins, i també del de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Mayoral va destacar que “el país es construeix pas a pas, quartera a quartera, i és el mil·lenari de la construcció d'una part d'aquest país”.
Durant l'acte es va presentar l'edició del llibre Sant Llorenç Savall, més de mil anys d'història, obra d'Albert Vicens i Jaume Valls. I hi van assistir, a més d'uns 200 veïns, el president del consell comarcal, Antoni Rebolleda, i alcaldes i alcaldesses dels municipis veïns, com ara Castellar, Monistrol de Calders, Sentmenat, Rellinars i Gallifa, que aquest any ja celebraria també els 1.011 anys de la referència més antiga del seu topònim.
Els vestigis més antics de poblament humà al terme municipal daten de l'edat del Bronze, sobretot als punts més elevats del parc natural, mentre que la població, al fons de la vall, s'estima que va néixer en els temps del domini carolingi a la Marca Hispànica. Durant segles, l'activitat vitivinícola va fer que les vinyes s'enfilessin muntanyes amunt, però la fil·loxera i les migracions cap a la plana vallesana van barrar el pas al seu creixement urbanístic, i avui amb 2.400 habitants és un dels municipis més petits del Vallès Occidental. A més dels actes d'ahir, en els pròxims mesos continuarà la commemoració de l'efemèride, amb xerrades i passejades divulgatives.