El ‘thriller ’de Sant Joan

Poirot, Sherlock Holmes, Miss Marple, Pepe Carvalho, Philip Marlowe, Ellery Queen... Són alguns dels investigadors de crims i enigmes mundialment coneguts pels escriptors que els han creat. Potser a Sant Joan de les Abadesses, en necessitaran algun d’aquesta categoria per esclarir un misteri que fa 94 anys que dura i que, durant uns quants anys, va ser molt polèmic. Es tracta de l’escultura eqüestre que corona la font monumental de la plaça Clavé, inaugurada per la festa major de l’any 1927, un any després que s’inaugurés la font amb bassa que hi ha al centre.

És Sant Jordi? És el comte Guifré el Pelós? És el comte Arnau? O és un guerrer a cavall que no té res a veure amb cap d’aquests personatges? La polèmica o, millor dit, l’interès per l’enigma s’ha revifat arran de la renovació d’aquest conjunt, iniciada el 2019 amb la restauració de la columna i el desmuntatge de l’escultura, i que ha continuat el 2020 i fins al gener d’aquest any, amb la restauració de la bassa i de l’escultura, aquesta última a càrrec del Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat. Tot plegat amb un cost de 34.950 euros, 23.458 a càrrec de la Diputació de Girona i 8.258 de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural.

Fa cent anys, Jeroni Martorell va dissenyar la plaça Clavé als camps rere Sant Pol, on el plànol Nuevas Alineaciones la preveia com a nou centre neuràlgic de la vila. Ell mateix va dissenyar l’escultura, però en cap moment va identificar-la, tot i que, per algunes referències indirectes, sembla que va pensar en el comte Arnau. L’embolic es produeix quan, en el programa de la festa major del 1927, s’esmenta que es tracta del comte Guifré i Martorell afirma que “encarna una certa llegenda popular local”. Més encara: en uns plànols de la font de l’arxiu històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, hi consta un Sant Jordi amb un interrogant.

Per entendre la polèmica, cal tenir en compte diversos elements. Era l’època de la dictadura de Primo de Rivera i, per tant, l’Ajuntament no podia dir que l’escultura era de Guifré el Pelós, pare de la nació catalana, i els sectors benestants i catòlics de Sant Joan no volien ni imaginar que fos el comte Arnau, amb tota la mitologia malèfica que se li atribueix. Si a tot plegat hi afegim que les expropiacions van ser polèmiques i criticat el cost de l’obra, l’embrollament va ser monumental. De fet, per posar llum sobre la identitat de la figura, no cal un detectiu. Tal com afirma Marcel Miquel en la revista municipal SJA, la indefinició del significat quan es va gestar i projectar la font monumental és el principal escull per aclarir el misteri. No cal detectiu, no, només la documentació que permeti fer un estudi ben documentat. Després de 94 anys, hi ha temps.