De la cendra a la pluja

A primera hora del matí, els descomunals núvols de cendra de la vigília ja han esdevingut núvols d’enyorada pluja. I cap a les dues del migdia, el foc finalment sembla estabilitzat. Així ho anuncien els responsables d’emergències des del centre de control de Santa Coloma de Queralt, després d’una dura nit en què els Bombers han aprofitat la baixada de temperatures per domar la bèstia. La mica de pluja del matí ha ajudat a donar l’estocada, tot i que durant les hores i dies següents es quedaran encara tot de mitjans terrestres i aeris a vigilar i extingir les nombroses columnes que fumegen a tot el perímetre, i que encara donaran algun ensurt a la tarda. En tot cas, a les tres l’activitat ja ha baixat en picat al centre. Només hi resten serveis d’emergència de guàrdia i algun periodista que acaba de passar la crònica, a qui els de cal Corxat –que poc se’n parla, de la pinya que fa tothom quan passen aquestes coses– atansen caixes de peres i nectarines perquè facin un mos. De cop, la calma. El pitjor ja ha passat...

Però queda la pudor de cremat. I la cendra que recobreix ara més de 1.700 hectàrees de terreny. I també queda el cansament de 48 hores esgotadores. I la desesperació de veure paisatges molt íntims, i fins i tot formes de vida, perduts per sempre. A no gaires quilòmetres, operaris d’Endesa arreglen uns pals de llum que han quedat calcinats, a tocar d’una granja on dos mil porcs es van salvar de miracle, perquè el foc va arribar a la mateixa paret. “Van venir els Bombers i ens van fer marxar, però els van salvar... Vam haver de dormir fora aquella nit, de la pudor”, explica des d’allà estant l’Abdoul, encara amb cara d’ensurt.

Al nucli de Sant Gallard, molt a prop, la Rosa i la Carme també rememoren els fets de dissabte a la tarda. “Vèiem fum a l’altra banda de la carretera, i vam remullar la finca per si de cas, però és que al cap de cinc minuts ja teníem tot de Mossos i Bombers dient-nos que ens confinéssim a dins!”, explica la Rosa, que patia pel galliner que tenen en una punta. “El foc podia haver pujat directe cap a casa, però per sort a l’últim moment va girar”, ens mostra la Carme, veïna seva. De poc els va anar a totes dues, i també a les veïnes de sota, que viuen ni més ni menys que a la casa pairal de la família materna d’Antoni Gaudí...

Si al voltant de Sant Gallard hi ha sobretot camps de blat ennegrits, anant cap a Bellprat la majoria ja és bosc. O era. Ben frondós, de pins a banda i banda de la carretera de la Llacuna, que el foc va travessar com i quan va voler. Un estol de tractors es va posar a llaurar, frenètic, els camps propers a Bellprat, el municipi més petit, i el més afectat. Van evitar que les flames es dirigissin al poble, com testimonia el rostoll ennegrit només fins a mig tros. Fins i tot corre la brama que un dels vehicles es va cremar en quedar allà atrapat, tot i que altres veïns ho desmenteixen i afirmen que, no sé sap com, va quedar intacte. “Érem dalt intentant evitar que el foc afectés una granja, però de cop i volta va revifar en un altre flanc i ens van cridar ràpid que baixéssim al riu a mirar que no travessés la carretera”, explica el Martí, un agent de defensa forestal del poble. Malauradament, al final no van aconseguir ni una cosa ni l’altra, perquè la rapidesa i la magnitud del foc els va superar. D’un cantó, en arribar al riu, les flames ja havien travessat i s’havien estès muntanya amunt, obligant-los a retrocedir. Bona part de la serra de Queralt-Miralles, del PEIN i per la qual el foc va anar avançant fins ben bé la meitat, va quedar arrasada, i no es va quedar lluny de dos nuclis més situats a banda i banda: Sant Martí de Tous i Santa Maria de Miralles. Però és que per l’altre cantó, a la granja hi moririen, asfixiats, uns 500 porcs. Més tard, vagant enmig del paisatge cremat, toparem amb tres “animalistes de cor”, segons s’autodefineixen la Paloma, la Rosó i la Inés, vingudes d’Igualada a veure si podien fer res pels animals afectats. Només trobaran molts cossos dels porcs, calcinats, dins un contenidor a tocar de la carretera...

En tot cas, no tothom està content amb l’actuació dels cossos d’emergència. “Els Bombers no van fer res”, afirma, taxatiu, el Marcel·lí, mentre té cura de l’hort a l’entrada de Bellprat. “A la carretera es podia parar, i llavors la granja no es crema... Va ser un desastre total, aquí hi ha interessos ocults”, etziba. No és l’únic que ho sosté, però altres el rebaten. “Sempre hi haurà teories per a tots els gustos”, defensa el Martí de l’ADF, que acaba d’enviar a descansar l’alcalde a la masia. “No ha parat des de dissabte”, ressalta, mentre explica que n’hi ha tantes, de masies, que hi viu més gent que al poble, si bé cap ha cremat. Des d’un punt alt on veu tota la serra, ens vol passar fotos de l’odissea, però no troba cobertura. De fet, l’incendi els ha deixat sense wifi ni telèfon fix. I en tenen per dies...

Torna a tronar. A la part baixa, sa mare i sa germana parlen amb la Maria, una altra veïna, que no para de sospirar. “45 anys aquí, tan preciós que era!”, es plany, mirant la serra calcinada. Aquest és un altre efecte col·lateral. Potser dels més greus, potser dels que menys se’n parla. “Que si jo no he tingut afectació? Totes les finestres de casa em miren cap allà!”, s’exclama el Jordi, un altre veí, que alerta del panorama, mai millor dit, que ve al poble: si a un cantó ara ho veuran tot cremat, a l’altre hi volen instal·lar una quinzena d’aerogeneradors. I per postres, 115 hectàrees de plaques solars. “Renovables sí, però així no!”, diu la pancarta que té penjada...

“És cert que han aparegut teories de la conspiració, però si algú volia cremar la serra de Queralt no posa foc on es va originar”, constaten minuts després en una conversa ja de tornada al centre de control de Santa Coloma. Al poble, anit es coïa una iniciativa, similar al Rebrotem de la Ribera d’Ebre o a la Riuada Solidària al Francolí, per ajudar els més afectats... En deixar la Baixa Segarra, ja al vespre, torna a ploure. I torna a ser aigua. Potser des d’avui hi comença a ploure solidaritat.