medi ambient
Fracassa l'ampliació del parc d'Aigüestortes
La Generalitat no pot consensuar amb els ajuntaments el mapa de l'ampliació del parc nacional, i la durà a terme a través d'un decret que haurà de signar el pròxim govern
Era un compromís del Tinell
El govern de la Generalitat no ha aconseguit el suport de tots els ajuntaments afectats per l'ampliació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i ha decidit que l'ampliació es farà a través d'un decret de govern. La decisió es va anunciar ahir durant una reunió extraordinària del ple del patronat del parc nacional a Espot (Pallars Sobirà). El Departament de Medi Ambient volia que el patronat aprovés per unanimitat una proposta d'ampliació consensuada, però no ha pogut vèncer la resistència d'alguns alcaldes dels pobles representats al patronat del parc.
El patronat, finalment, va acordar que sigui el govern de la Generalitat qui faci l'ampliació a través del decret de govern.
En via morta
L'ampliació d'un parc nacional per aquesta via legal comporta que no hi hagi cap propietari de terreny que s'hi oposi, cosa que a hores d'ara deixa l'ampliació que havia proposat inicialment el govern en via morta: hi ha tres municipis que s'hi oposen radicalment (Vielha, Espot i la Vall de Boí), uns altres que volen retocs a la proposta, i propietaris privats que hi haurien d'estar d'acord per tal que el decret no sigui paper mullat.
El govern retocarà ara la seva proposta inicial d'ampliació del parc per tal d'incloure-hi només aquells terrenys propietat de municipis i privats que estan d'acord a incloure'ls dins l'ampliació. Però difícilment arribarà a temps per fer-ho abans que acabi la legislatura. La directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura, va dir que el decret es negociarà ara amb els ajuntaments i propietaris, i va calcular ahir que el decret podria estar enllestit, com a molt aviat, en un termini de sis mesos. I molt difícilment en tres mesos, va aclarir, cosa que descarta que s'aprovi en aquesta legislatura.
L'ampliació és un compromís que el govern arrossega des del Pacte del Tinell. Durant el primer mandat del tripartit es va arribar a presentar el 2006 una primera proposta d'ampliació, però es va retirar per falta de suport del territori.
Segon intent
El govern es va posar de nou a la feina durant el segon tripartit, amb una proposta que aquest cop es volia consensuada amb tots els municipis. Per aconseguir-la, es van retallar les pretensions inicials, que eren doblar la superfície del parc. La proposta actual pretén que la zona de parc nacional passi de 13.901 hectàrees a 23.102 gràcies a la incorporació de la zona que l'envolta i que ha estat declarada perifèrica, amb una protecció menor. Al seu torn, la zona perifèrica passaria de 26.079 hectàrees a 29.195. Aquests plans, però, han quedat ara retallats per l'oposició d'alguns municipis.
LA XIFRA
LA DATA
El privilegi de ser una porta d'entrada
d. marín
Tres són els municipis que s'oposen frontalment a l'ampliació: la Vall de Boí, Espot i Vielha e Mijaran. Tres més han tingut una actitud molt favorable: Sort, Esterri d'Àneu i la Torre de Cabdella. I els quatre restants que són membres del patronat també hi són favorables, tot i que plantegen diversos retocs importants.
Mig milió de visitants
Dels tres que s'hi oposen, Espot i la Vall de Boí tenen ara mateix el privilegi de ser les dues principals portes d'entrada al parc nacional. Així, per aquests pobles, pels restaurants i les botigues, hi passen els més de 500.000 visitants a l'any que té el parc nacional. L'ampliació donaria peu a nous punts d'accés. Vielha s'hi oposa perquè vol una gestió pròpia de la part aranesa del parc.
Reforma complexa
El parc nacional és de l'Estat però té parcialment transferides les competències de la gestió. Si la Generalitat volgués ampliar-lo sense consens dels afectats, hauria de fer-ho a través d'un acord del Parlament que també hauria d'aprovar el Congrés espanyol. En canvi, si tingués el suport dels afectats, amb un decret del govern català ja n'hi hauria prou.
