Innovació social
fi ·
Adiccare ajuda a predir el risc de recaiguda de persones drogodependents
Una app i unes polseres intel·ligents recullen dades del pacient, com ara el son i el ritme cardíac
Amb tota la informació, el terapeuta es pot anticipar als problemes
La ‘start-up’ lamenta que el sector de les addiccions estigui tan estigmatitzat i hi hagi tan poca tecnologia
Marc Cairols és un advocat que està fent mans i mànigues per tirar endavant un projecte empresarial amb una important vocació social, Adiccare. Aquesta start-up amb seu a Barcelona ha desenvolupat una plataforma tecnològica de seguiment de persones amb drogodependència per millorar la seva qualitat de vida i, sobretot, predir –per ajudar a evitar– el risc de recaiguda. “Per una experiència familiar, he viscut molt de prop aquest drama i em vaig adonar que el sector de la drogodependència fa 40 anys que no es mou; molts centres de rehabilitació estan dirigits per persones exaddictes que apliquen les mateixes teràpies que ells van rebre: hi ha molt poca innovació i vaig decidir ajudar amb les noves tecnologies aquest sector tan oblidat i estigmatitzat”, explica Cairols. Després de fer una anàlisi de camp i comprovar que no hi havia cap eina semblant a la que ell havia ideat, el 2019 va crear Adiccare. Ja té al mercat el producte i l’estan provant els primers usuaris.
Adiccare ha desenvolupat una aplicació mòbil que recopila dades actives del pacient com ara rutines, medicació i estat d’ànim, i acaba de posar en marxa el wearable, unes polseres que recullen dades passives: el son, el ritme cardíac i l’exercici realitzat. Tot plegat va connectat al programari de gestió que té el centre de rehabilitació o el terapeuta, amb l’objectiu que, amb tota la informació recollida, els professionals que l’atenen prediguin el seu risc de recaiguda i, per tant, puguin actuar amb antelació. Com explica Cairols, “si detecten que fa una setmana que no va al gimnàs, no està dormint bé i té el ritme cardíac molt accelerat, poden determinar que el risc de recaiguda és alt i aplicar la teràpia que creguin més adequada per evitar que torni a consumir”.
La plataforma inclou la geolocalització del pacient i així es pot veure, per exemple, si ha estat a prop de zones risc com un bar o una botiga de licors, i també el botó SOS, per posar-se en contacte directe amb el terapeuta en cas de tenir moltes ganes de beure. Pacients del grup Guadalsalus i Stopadicciones ja estan provant el sistema ideat per Cairols, que destaca: “Les possibilitats per ajudar aquest sector són infinites. El que volem ara és que els terapeutes ens vagin dient quines necessitats tenen i anar fent créixer i evolucionar la plataforma.”
Democratitzar l’ajuda
La pandèmia no ho ha posat fàcil. “En principi, eines com aquesta que permeten monitorar el pacient des de casa eren perfectes per al confinament, però els centres de rehabilitació tenien molt poc personal i no era el moment d’introduir noves eines”, indica l’emprenedor. Aprofitant l’avenç de la telemedicina, però, ara estan sortint plataformes online a tot Europa que fan seguiment d’addicions i la companyia està intentant treballar amb algunes d’elles. Cairols lamenta, però, que hi hagi tan poc pressupost i recursos –sobretot públics– per al món de la drogodependència. “El gran problema és que els tractaments són caríssims; només una de cada sis persones hi té accés.” “Amb la plataforma intentem democratitzar l’ajuda i tothom ens diu que és una gran idea, però costa que es concreti en col·laboracions”, explica Cairols, que assenyala que és un tema de prioritats pressupostàries que està molt relacionat amb l’estigma que encara avui envolta aquests malalts. “Quan una persona consumeix, es pressuposa que és una decisió voluntària, que s’ho ha buscat, quan l’addició no és més que una manifestació d’un problema psicològic intern i s’hauria de veure com una malaltia crònica.”
Entre el 60% i el 80% de drogodependents recauen i la taxa de suïcidis és molt alta; per això, el fundador d’Adiccare creu que l’administració hauria de cuidar projectes com el seu. “Els fons de capital de risc volen que facturis, i sense diners és difícil. Penso que els fons públics haurien d’analitzar la viabilitat dels projectes empresarials però també valorar la funció social que fan.” De moment, Cairols compagina la seva feina d’advocat amb la start-up que va crear fa dos anys, en espera que Adiccare es pugui convertir en el seu “projecte de vida”.