La brúixola assenyala el sud i el parc d’habitatge

Després d’un malentès de rotondes –responsabilitat de qui escriu–, Jordi Viñas i Xifra ens espera a l’avinguda de la Pau en un matí assolellat. Som a tocar del parc hospitalari Martí i Julià (l’hospital Santa Caterina), l’últim dijous de juliol. El mateix alcalde tria el lloc per començar la passejada pel seu poble: el sector sud. En uns terrenys d’uns 100.000 m², el Departament de Salut ha triat construir-hi el futur hospital Josep Trueta.

El passat més recent, el present i el futur de les pròximes dècades se centren en el Sector Sud (en majúscules): “[És] un projecte transformador i una oportunitat per a Salt i el territori.” El creixement del sector, a tocar del Santa Caterina i de negocis de restauració, de la llar i de l’Espai Gironès marca “el present i el futur de Salt en els pròxims 20 o 30 anys”. Un terç de la zona de creixement afectarà Girona. En paraules de Marta Madrenas, el Trueta “transformarà [també] el barri de Can Gibert”, explicava l’alcaldessa de Girona el mes passat en aquest diari.

“Què guanyarà Salt amb el Trueta?”, pregunto a Viñas al final de la passejada, després de les fotografies. Estem asseguts en un bar entre el carrer Major i la Coma Cros. “És l’última zona de creixement del municipi. Que el motor de creixement sigui un equipament públic com un hospital, la referència del territori, amb tot el que això suposa pel que fa a les facultats d’Infermeria i de Medicina [de la UdG], permetrà una transformació molt important.”

El sector sud, a tocar de Vilablareix i l’autopista AP-7, inclourà l’hospital i el campus de Salut. “Això ocupa una part. El fet de ser una ciutat universitària, això ens ho reforça i encara més estant al costat de l’hospital Santa Caterina. Això és un clúster sociosanitari molt potent que posa Salt i, evidentment, tot el territori a jugar a primera divisió en l’àmbit de salut.”

El desenvolupament permetrà que hi hagi espai per a empreses (activitat econòmica i industrial) i habitatges (especulació immobiliària?). Mesos enrere l’Ajuntament havia negociat amb l’empresa Ikea perquè s’instal·lés al municipi. Les converses no van fructificar i la companyia sueca de mobles i decoració ha instal·lat un punt de venda a l’Espai Gironès. En el futur, les parcel·les a desenvolupar-se podrien donar cabuda a empreses com ara Ikea (o no).

Viñas (Salt, 1973) va néixer al carrer Major. Els seus avis eren de Can Valent Paleta. Ara viu al Veïnat. La segona parada és a la zona esportiva, amb instal·lacions com ara el pavelló poliesportiu, una pista poliesportiva, la piscina municipal i un pavelló de gimnàstica artística, on s’havien format les olímpiques als Jocs de Tòquio Laura Bechdejú i Marina González.

Viñas creu que l’esport és una “gran eina per a l’educació”. No en va durant set temporades va ser entrenador del Club Bàsquet Salt. Havia anat a l’escola Guimerà de Salt i a La Salle de Girona. Batlle des del 2015, Viñas recorda haver passat moltes tardes entre la pista descoberta i el pavelló. L’equip de govern, d’ERC i Junts, projecta ampliar ara la zona esportiva amb una pista poliesportiva i polivalent. També hi ha la previsió de canviar la gespa del camp de futbol.

Molt a prop de la zona esportiva hi ha el circuit de salts, un reclam per als aficionats a les bicicletes i als monopatins. Obert al juny al carrer Miquel Martí i Pol, a tocar de la zona esportiva, és una eina per al lleure i la cohesió social. Una iniciativa del campió olímpic de triatló, l’alemany Jan Frodeno, ha permès a Salt disposar d’un dels pump track més gran de Catalunya i el segon de l’Estat, amb més de 227 metres. Viñas també ha volgut fer-hi parada (la tercera), sense patinet.

Acompanyat del cap de comunicació de l’Ajuntament, Viñas ens guia ara cap als terrenys on la Generalitat construeix el nou edifici de l’escola Gegant del Rec. Encara som al pla de Salt. L’esport i l’educació són eines cabdals –diu–. Aquí, el professorat i l’alumnat deixaran enrere més de quinze anys en barracons: la Generalitat hi inverteix 5,1 milions.

Viñas, llicenciat en psicologia i que treballa de logopeda, creu que l’educació ha de permetre que tots els saltencs tinguin les mateixes oportunitats. Segons dades de l’avançament del pla local d’habitatge, Salt ha passat de tenir un 6,13% de població de fora de l’Estat el 2000 a tenir-ne un 40,6%, el 2020. Ara que parlem d’educació, Viñas aprofita per comentar que han “generat” uns terrenys per traslladar l’institut Salvador Sunyer i Aimeric, “que tenim en barracons”. A mitjà termini, el centre de secundària anirà davant de l’escola La Farga i al costat de l’escola Pompeu Fabra i el parc Monar. “Així es dignificarà l’educació.”

La brúixola de l’equip de govern assenyala el sud i el parc d’habitatge públic. “Ja tenim uns 200 pisos amb una inversió de gairebé nou milions. Per tant, en un àmbit territorial i de país no sé si trobaríem gaires municipis que hagin fet una aposta tan gran per polítiques d’habitatge”, diu Viñas, satisfet. A Salt, hi viuen 32.138 veïns, segons dades de l’Idescat del 2020.

El parc d’habitatge públic és un cop de puny sobre la taula. “El que volem nosaltres és consolidar la població al nostre municipi i donar l’oportunitat a la gent de Salt que es vol emancipar de poder fer-ho […]. Volem que la gent jove es pugui quedar al municipi i consolidar-se, que les famílies tinguin la possibilitat de fer el seu projecte de vida aquí, que la gent gran tingui una oportunitat d’habitatge i, també, que la gent vulnerable tingui l’oportunitat de sortir-se’n”, diu el dirigent republicà.

L’habitatge preocupa. Han sorgit entitats com ara el Sindicat d’Habitatge i ja fa temps que hi treballa la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Els desnonaments – ara ajornats pel govern espanyol fins a l’octubre– se succeeixen, malgrat tot. A la demarcació de Girona, l’any passat n’hi va haver 977, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). L’Ajuntament atén la urgència i treballa perquè altres col·lectius com ara estudiants universitaris arrelin al poble. El sector sud podria ser un element a favor.

“Les polítiques per a tothom” inclouen l’habitatge, l’educació i també la cultura. L’última parada triada per Viñas és la factoria cultural Coma Cros –una antiga fàbrica tèxtil– i el centre d’arts escèniques El Canal, que té nou gerent (Xavier Díaz) des del juliol. Juntament amb el Teatre o Les Bernardes, la Coma Cros és un dels epicentres culturals de Salt. És, a més, la seu d’una biblioteca i dels centres universitaris de l’Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia (ERAM), centre adscrit a la UdG, i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Viñas, distès, se’n va a atendre un compromís familiar. Primer hem fet les fotos i després hem parlat de Salt. Tot en una hora i tres quarts. Està mig de vacances i reconeix que és un “orgull” fer d’alcalde al poble on has nascut, crescut i on vius”. Del 2015 al 2019 va governar en minoria, amb la CUP de soci de govern (8 regidors de 21). Tot i això, “vam arribar a aprovar quatre pressupostos anuals [de l’Ajuntament]. Això diu molt de la manera de fer i gestionar el dia a dia de l’Ajuntament”. Ara són 11 de 21.

A punt de marxar, penso en “l’esforç de seure i de treballar” de què parla l’alcalde per aprovar els comptes municipals estant en minoria i al municipi veí. També penso que la pròxima passejada per Salt la podria fer amb el fotògraf del diari que m’ha acompanyat. És nascut al municipi i també coneix el poble i les seves circumstàncies.