Tumors compartits
proposta ·
Xenopat implanta un petit fragment del tumor d’un pacient en ratolins per detectar quin és el millor tractament per a ell i avançar-se a possibles complicacions
La ‘start-up’ també ajuda empreses farmacèutiques a desenvolupar nous medicaments
El creixement del grup és orgànic i, tot i la pandèmia, ha aconseguit una facturació rècord
Implantar petits fragments del tumor d’un pacient en un ratolí per així poder veure quin és el millor tractament per a aquella persona i anticipar-se a possibles complicacions com ara una metàstasi, és la proposta de l’empresa emergent Xenopat, nascuda a Barcelona el 2014. La companyia també es dedica a desenvolupar nous fàrmacs, ja que ofereix a les farmacèutiques la possibilitat de provar els seus medicaments en models de ratolins de diferents tipus de càncer. Com explica Anna Portela, cofundadora i CEO de l’empresa, trobar el tractament que millor funcionarà en un pacient en concret i ajudar a treure nous medicaments que estiguin a l’abast de tothom són dues vies totalment complementàries en la lluita contra el càncer.
“Tant de bo amb la medicina personalitzada poguéssim trobar una solució per a tots els casos –reflexiona Portela–, però no és màgia, el que fa és permetre’t veure, de tot el que hi ha, què és el que millor funcionarà en un pacient concret; hi ha casos en què el tumor no es pot reduir però almenys saps que ho has intentat tot.” És per això que, segueix, cal també augmentar les eines disponibles: “Potser els deu fàrmacs que hi ha al mercat no podran fer res per aquell malalt, però sí l’onzè medicament, el que acaba de sortir al mercat.”
Xenopat és una empresa derivada de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia i l’Hospital de Bellvitge. Portela, doctora en genètica, després de fer molta recerca bàsica, es va adonar que això era molt important perquè, “si no, no surten coses noves”, però necessitava anar més enllà i comprovar ella mateixa com es podia aplicar al món real. Va fer un postdoctorat en oncologia i es va convèncer: “Les publicacions i els articles científics estan molt bé, però jo no veia que ajudessin a ningú més que a mi de cara a aconseguir una nova beca.” El següent pas, doncs, va ser cursar un MBA i a partir d’allà va sortir l’oportunitat de muntar Xenopat al costat del doctor en genètica Alberto Villanueva i el patòleg August Vidal. “El coneixement és molt important, però és vital que no es quedi a les biblioteques sinó que estigui al servei de la gent”, ha après Portela, que lamenta que en el món acadèmic no es valori la creació de start-ups. Ben al contrari, la universitat alimenta la idea que els científics que munten una empresa es passen “al cantó fosc”. “Són camins complementaris, crec que hi hauria d’haver més col·laboració entre els dos mons”, destaca.
Competint amb grans grups
El “somni i raó de ser” de Xenopat és que, en un futur, la sanitat pública inclogui tècniques de medicina personalitzada com la implantació de tumors humans en ratolins. Mentrestant, segueixen oferint a pacients privats la possibilitat de contractar aquest servei, tot i que el 95% de la facturació del grup prové del desenvolupament de nous fàrmacs. De fet, Portela destaca que competeixen al costat de “multinacionals gegants” i, des del primer dia, ho fan amb “flexibilitat”, adaptant-se als serveis complementaris que els van demanant els clients.
Com a la resta d’empreses de ciències de la salut, la pandèmia ha afectat els plans de Xenopat. “Durant el confinament, no vam poder començar experiments i molts contractes van ser ajornats, però vam poder acabar els iniciats perquè no es perdessin vides animals i no s’endarrerissin els resultats”, explica la cofundadora del grup. A mitjà termini, la crisi ha jugat a favor, indica, perquè “el sector biotech ha estat afortunat: com que no s’ha invertit tant en altres sectors, aquest ha despertat més interès.” De fet, Xenopat va aconseguir el 2020 una facturació rècord, de 320.000 euros, i superarà aquest any la xifra. Ho ha aconseguit, a més, amb creixement cent per cent orgànic. “Nosaltres no desenvolupem un fàrmac, de manera que no ens cal una gran inversió, i a més no volem créixer ràpid sinó apostar molt per la formació, perquè el nostre és un procés molt artesanal.” De tota manera, no descarten desenvolupar fàrmacs en cooperació amb altres empreses i fer més endavant una ronda de finançament, si tenen projectes d’expansió que ho requereixen.