Descobrir el Ripollès feudal

Submergir-se per uns dies en l'ambient de l'edat mitjana és l'objectiu del Mercadal del comte Guifré, que es pot visitar a Ripoll del 10 al 12 d'agost. Cavallers, lladregots, comediants, músics i bufons ompliran per uns dies els carrers cèntrics de la vila, atapeïts també per les parades d'un mercat d'època complet, que es complementa amb activitats, tallers i jocs feudals de tots els tipus. Si es vol allargar la vivència d'èpoques medievals, sortint del Mercadal es pot acabar de visitar Ripoll i continuar fins a Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol i Gombrèn, grans centres de la Catalunya medieval.

Aquesta és la ruta que proposa Terra de Comtes i Abats, un seguit de productes turísticoculturals que volen donar a conèixer el patrimoni cultural i natural del Ripollès, vinculat a la idea dels orígens de Catalunya. En aquest sentit, al Ripollès hi trobem la llegenda dels nou barons de la Fama i d'Otger Catalò que fan el seu jurament a Montgrony; el panteó de la casa comtal de Barcelona al monestir de Ripoll; les figures extraordinàries del comte Guifré el Pelós, l'abat Oliba, l'abadessa Emma i el mite del comte Arnau, lligat estretament al monestir de Sant Joan de les Abadesses i a la Renaixença. Tots aquests arguments han fet que les terres del Ripollès hagin estat considerades tradicionalment el bressol de Catalunya.

La capital de la comarca del Ripollès és una vila amb un passat històric riquíssim. Entre altres, s'hi troba un dels monuments romànics més importants de Catalunya, el monestir de Santa Maria de Ripoll, fundat a finals del segle IX pel comte Guifré el Pelós. Tant per la seva arquitectura i escultura com per la seva significació històrica, es considera com el punt d'inici de la Catalunya Vella. Al seu interior es conserva l'element romànic més important, la portalada del segle XII, altrament coneguda amb el nom de la ”Bíblia en pedra”; també hi ha les tombes del comte Guifré i de Ramon Berenguer III. Es pot acabar la ruta amb la visita a la farga Palau, un dels darrers exemples de la indústria de la farga catalana.

La història de Sant Joan de les Abadesses va íntimament lligada al monestir, fundat al segle IX, també per Guifré el Pelós –sobresurt el claustre gòtic de planta en forma de trapezi i els retaules gòtics de Santa Maria la Blanca i Sant Agustí–. Altres llocs d'interès són el palau de l'Abadia (segles XII al XV), residència dels abats del monestir del segle XV, i l'església de Sant Pol, del segle XII, de la qual destaca el timpà esculpit amb el Crist i Sant Joan i Sant Pere.

Es pot fer una parada a Campdevànol per admirar l'església de Sant Pere d'Aüira, el Camí Ral i el torrent de la Cabana, abans d'acabar l'itinerari a Gombrèn, un dels focus de la llegenda del comte Arnau, gran reclam turístic de la zona. Per això la població homenatja el conegut personatge amb un Museu –al Casal de Cultura de la Vila (972 73 03 00)–, on es poden contemplar diversos aspectes arqueològics, literaris, mitològics i històrics relacionats amb el castell i la nissaga dels Mataplana. Es pot seguir el rastre del comte Arnau amb una visita al santuari de Mongrony i al castell de Mataplana, un palau fortificat d'estil romànic –ara es poden veure la capella i les restes del castell.