Somriures, llàgrimes d’emoció i molta il·lusió en la primera Cursa Infantil Adaptada

Amb els sentiments a flor de pell. Així han viscut desenes de persones la primera cursa adaptada per a infants amb mobilitat reduïda que s’ha fet aquest dissabte al barri Gòtic de Barcelona. Somriures, il·lusió i llàgrimes d’emoció han brollat cada vegada que un petit ha arribat a la meta.

Hi havia infants d’arreu de Catalunya i fins i tot un d’ells ha vingut des de Madrid. Només s’hi podien inscriure 30 nens a causa de la covid i molts s’han quedat amb les ganes.

Davant la bona acollida que ha tingut la iniciativa de Noemí Font, mare d’una nena amb espina bífida, ja hi ha previstes dues curses més: una a l’Eixample esquerre i l’altra a la Sagrera. La cita ha reivindicat més visibilitat i més activitats dirigides pel col·lectiu.

Font s’ha mostrat “emocionada, desbordada, flipada” i mot agraïda per la resposta que ha tingut la seva proposta, que vol posar en relleu la importància de fomentar l’esport inclusiu i la necessitat de suprimir barreres arquitectòniques.

La mare de la Noemí ha detallat que va tenir la idea arran d’una piulada a Twitter, xarxa en la qual té més de 4.600 seguidors. La iniciativa s’inspira en una associació sevillana que es diu Carros de fuego i que fa curses per criatures amb caminadors.

A la cursa de Barcelona, però, a més de nens amb caminador, també han participat infants amb cadires de rodes, fèrules o dificultats de motricitat en general.

Els participants i els seus familiars han pogut escollir fer una cursa de 10, 20 o 30 metres en funció de la seva capacitat física. De fet aquesta és una de les raons per les quals l’organització va declinar formar part de la cursa inclusiva de dos quilòmetres de la Mercè, tal com els va proposar l’Ajuntament de Barcelona quan li van demanar suport.

De fet, segons Noemí Font, aquest format “no dona resposta a la realitat dels infants amb mobilitat reduïda” perquè per a ells cal “adaptar el recorregut”.

Un altre dels motors d’aquesta cursa adaptada ha estat el de donar més visibilitat als nens amb mobilitat reduïda. “És com si no existissin”, ha lamentat Font tot denunciant que “els casals d’estiu i les extraescolars” no tenen en compte la diversitat de nens que hi ha.

La seva filla, per exemple, mai ha pogut fer activitats fora de l’escola perquè a ella li agradaria fer “dansa i circ”, cosa que alguns no entenen.

També ho veu igual Txema López, pare del Máximo -un dels nens que ha participat en la cursa d’aquest dissabte-. Ell, però, sosté que iniciatives com aquesta són “una bona eina” i poden tenir repercussió perquè ajuden a “conscienciar la societat” sobre el col·lectiu i les “barreres arquitectòniques amb què es troben molts infants i adults en el seu dia a dia.

“Avui guanyem tots”, ha assegurat amb to de victòria molt il·lusionat. En el mateix sentit s’ha expressat Roger Jiménez. El seu fill Roc estava molt il·lusionat en poder competir en la cursa d’avui, però es van inscriure quan ja no quedaven places.

Amb tot, no perd l’esperança i assegura que participaran en les pròximes. Per a ell i la seva dona aquesta és una “bona iniciativa” que també pot ajudar a visibilitzar les malalties minoritàries.