Un potent terratrèmol de magnitud 7,2 sacseja Haití
El sisme causa més de 220 morts i centenars de ferits i desapareguts
Els danys afecten diverses ciutats de l’illa
El primer ministre qualifica la situació de dramàtica i declara l’estat d’emergència
Almenys 227 persones van morir ahir a Haití i desenes més es troben desaparegudes a conseqüència d’un poderós terratrèmol de magnitud 7,2 que va sacsejar l’oest de l’illa caribenya, prop de la costa. L’Administració Nacional d’Oceans i Atmosfera dels Estats Units (NOAA) va emetre una alerta de tsunami que va ser desactivada poc després. El balanç de víctimes mortals és provisional, ja que hi hauria desenes de persones ferides i desaparegudes, raó per la qual es tem que el nombre de morts augmenti molt més. Hi ha un gran nombre de ciutats afectades pel tremolor, que va reduir edificis sencers a runa. El potent sisme, que va provocar set rèpliques amb una magnitud superior a quatre graus en les quatre hores posteriors, va tenir lloc quan faltava un minut per a 2/4 de 3 de la tarda, hora catalana, a uns dotze quilòmetres de Saint-Louis-du-Sud, i amb un hipocentre a deu quilòmetres de profunditat, d’acord amb l’informe de l’Institut Geològic dels Estats Units (USGS).
La situació a Haití és “dramàtica”, va dir el primer ministre del país, Ariel Henry, que va declarar l’estat d’emergència i va revelar que el moviment tel·lúric havia afectat diverses ciutats del país. “El govern ha decidit declarar l’estat d’emergència durant un mes després d’aquesta catàstrofe”, va dir Henry, que en un missatge a Twitter va fer una crida a “l’esperit de solidaritat i compromís de tots els haitians” per fer front a la “dramàtica situació.” El responsable de l’hospital de Jeremie, al sud, va dir que el centre estava saturat.
Des dels Estats Units van prometre ràpidament ajuda. El president nord-americà, Joe Biden, va autoritzar “una resposta immediata, i va nomenar l’administradora d’Usaid [l’agència nord-americana per al desenvolupament], Samantha Power, com l’alta funcionària encarregada de coordinar l’esforç”, diu la nota de la Casa Blanca, en la qual no va precisar en què consistirà la resposta i no va aclarir si enviarà algun tipus d’assistència a l’illa.
Aquest és el primer gran desastre humanitari que afronta com a primer ministre Henry, que va assumir el càrrec després de l’assassinat del president del país, Jovenal Moise, el 7 de juliol passat.
L’arribada de ‘Grace’
El sisme coincideix amb l’avís de l’arribada de la tempesta tropical Grace, que podria assotar Haití a partir de demà, dilluns, i fins dimarts. Grace s’ha convertit en la setena tempesta de la temporada. Era una depressió tropical, però després es va reforçar i es va convertir en tempesta tropical a uns 643 quilòmetres a l’est de les illes de Sotavento, a l’oceà Atlàntic, segons el Centre Nacional d’Huracans dels EUA.
Onze anys després del malson del 2010
Haití va reviure ahir amb el terratrèmol el malson d’aquell sisme que fa onze anys va causar 300.000 morts a l’illa caribenya. Era el 12 de gener del 2010 i la intensitat del tremolor era de 7 graus a l’escala de Richter i va devastar l’oest del país, considerat el més pobre d’Amèrica. El terratrèmol va deixar també més de 350.000 ferits, 1,5 milions de damnificats i gran part del país reduït a runa. El tremolor va ser tan fort i la seva capacitat de destrucció tan gran que dos dies després del sisme els aeroports continuaven tancats i el país aïllat. L’ajuda internacional va trigar a arribar i, a la tardor, quan l’illa caribenya encara no s’havia recuperat de l’impacte de la catàstrofe, es va declarar al país una epidèmia de còlera que va estendre’s ràpidament i va posar la població de l’illa en una situació desesperada i agònica.