Societat
El català llangueix per barris
Només un 14% dels joves barcelonins de zones humils utilitzen la llengua del país, mentre que en les àrees de renda més alta el percentatge puja fins al 41%
El castellà és l’idioma d’ús preferent per a quatre de cada sis veïns de la capital de 15 a 34 anys
La Plataforma per la Llengua idea un pla per revertir la tendència a l’àmbit metropolità
Que el català tenia, i té, un problema d’ús social focalitzat en l’entorn metropolità de Barcelona no és cap descobriment equiparable al de la sopa d’all. Se sabia i està documentat. Ara, però, un estudi fet per l’Ajuntament de la capital catalana a partir de 1.407 entrevistes presencials a veïns de l’urbs d’entre 15 i 34 anys ha revelat que la salut de la llengua entre els joves, el col·lectiu que ha —o hauria— d’assegurar-ne la pervivència a futur, és, si més no, precària. La primera dada genèrica que així ho corrobora és que únicament un 28,4% dels enquestats fan servir el català de manera habitual. El castellà, per contra, triplica aquest percentatge (62,1%), mentre que l’anglès es queda en un 2,3%. Aquesta, però, és una mitjana que queda matisada, i molt, quan es llegeixen les xifres per zones geogràfiques. I és que l’estudi municipal estableix tres categories en funció de la renda mitjana de l’any 2017 de la llar on viuen els joves que formen part de la mostra. El primer grup l’integren aquells barris on els ingressos anuals fluctuen entre els 21.609 i 32.806 euros. Hi trobem des de la Marina a Ciutat Meridiana, passant per Trinitat Vella, per citar-ne només alguns. Aquí, la situació del català és especialment complexa, ja que només l’utilitza un 13,9% dels joves. Malgrat que en aquests indrets l’arrelament del castellà és lleugerament superior al de la mitjana de la ciutat —69,7%—, el fet realment diferencial és el percentatge de veïns d’entre 15 i 34 anys que té com a primera llengua un altre idioma (13,7%). En el conjunt de Barcelona, aquest indicador tot just és del 7,2%.
La segona categoria la integra aquell sector de l’urbs, essencialment l’Eixample, on els inquilins tenen una renda d’entre 33.078 i 39.823 euros/any. Aquí, l’indicador sobre la presència del català és millor (32,0%), però tampoc per tirar coets, mentre que el del castellà està més o menys en sintonia del valor mitjà (63,6%). Per contra, aquí, les altres llengües, relacionades sobretot amb l’immigració, tenen una presència poc menys que residual (2,9%). Finalment, a la zona alta de Barcelona —de 39.875 a 109.146 euros— és on el català entre els joves està més igualat respecte al castellà (41,3% i 51,3%). Aquí, el percentatge que diu que el seu coneixement de la llengua és bo és del 55%, xifra que és sensiblement inferior a la que es dona a la l’Eixample (58,7%). A les zones més humils, es queda prop del 48%.
Ateses realitats com aquesta, la Plataforma per la Llengua ha posat en marxa un pla per fomentar l’ús del català en aquells entorns metropolitans —Badalona, Santa Coloma...— on coixeja el nivell de penetració del català. A través d’iniciatives com, per exemple, tallers de rap es vol arribar més als joves, de la mateixa manera que es volen adreçar cursos a col·lectius específics, com ara dones immigrants.