CATALANS DESAPAREGUTS A MÈXIC
Continua la recerca dels tres desapareguts a Mèxic
Els equips de rescat localitzen un segon cadàver que podria ser d'un altre dels joves en una zona de difícil accés
Cassà de la Selva va fer costat a les famílies dels desapareguts en un acte davant de l'església
Agents de Protecció Civil de l'estat mexicà de Sant Luis van reprendre ahir la recerca dels tres joves catalans –dues noies i un noi– desapareguts dimecres després que naufragués l'embarcació en què anaven al riu Gallinas. Els equips de rescat van sortir a primera hora del matí i van centrar la recerca al paratge on divendres es va localitzar el cos d'una de les noies de Cassà de la Selva, Neus Terradas. Aquest paratge, conegut com el Puente de Dios, a l'estat de San Luis Potosí, és a uns divuit quilòmetres d'on va tenir lloc l'accident. En el moment de tancar aquesta edició, un helicòpter dels equips de rescat havien localitzat un segon cos que podria ser d'un dels desapareguts en una zona del riu Gallinas de difícil accés situada a uns seixanta quilòmetres del lloc de l'accident. «Estem esperant arribar fins al cadàver per poder-lo identificar», va explicar Gerardo Cabrera, cap de Protecció Civil a la zona, en declaracions a Catalunya Informació.
Un centenar de persones, entre treballadors de Protecció Civil i veïns dels pobles de la zona, participen en les tasques de recerca, segons fonts oficials. Bernat Palau i Aina Frau, els dos joves que van poder sortir nedant del riu, van col·laborar en les tasques de rescat, juntament amb el cònsol honorari de l'Estat espanyol a la ciutat de Tampico, José Luis Ortega.
Les tasques de recerca, segons les mateixes fonts, van ser complicades pels factors meteorològics i l'orografia, però no obstant això “el temps era favorable”, segons declaracions del cònsol. “La situació és difícil, ha pujat molt l'aigua, però encara hi ha esperances”, va afegir-hi el cònsol.
El cos de Neus Terradas el va identificar una veïna de la ciutat mexicana de Tampico que coneixia la noia, la qual estudiava a la universitat que hi ha en aquest municipi. Neus Terradas, de 24 anys, era a Mèxic des del gener passat fent-hi uns cursos per obtenir uns crèdits per a la carrera d'administració i direcció d'empreses (ADE), que estava acabant a la Universitat de Girona (UdG). D'aquesta manera, durant tot aquest any havia estudiat a la universitat del municipi mexicà de Tampico. Un grup de socorristes va localitzar el cos de la noia divendres a la tarda, a uns setze quilòmetres del lloc on va bolcar la barca en què anaven els joves. El cos de la noia va ser traslladat al municipi d'Aquismón, on eren els companys que van aconseguir salvar-se, Bernat Palau i la mallorquina Aina Frau. Palau i Frau es preveu que avui tornin cap a Catalunya. Mentrestant, el guia de l'excursió i el barquer, Miguel Ángel Maldonado, de 65 anys, continuen detinguts en espera que s'aclareixi la seva responsabilitat en el trist succés.
Viatge a Mèxic
Representants de les famílies de les noies desaparegudes de Cassà han viatjat a Mèxic per tal de conèixer de primera mà com va passar l'accident i les tasques de rescat que es porten a terme. La desaparició dels joves va tenir lloc dimecres passat, quan anaven en barca per travessar el riu Gallinas.
LA XIFRA
LA FRASE
Dolor i llum a la plaça de Sant Pere
Les banderes onejaven a mitja asta, ahir a Cassà, i pocs cops ha estat amb tant de motiu. En dos dies s'ha passat de la incredulitat a l'esperança, de l'esperança a la consternació i de la consternació al dol. Massa emocions, massa sentiment. Tant de pes a l'estómac, tant de nus a la gola, tant de no saber què dir, tanta impotència, tant de dolor. Ahir, a la plaça de Sant Pere, tot aquest estrip es va positivar en l'acte de suport a les famílies de la difunta i els desapareguts. L'última campanada de les deu del vespre va imposar el silenci davant les escales de l'església. Una serenor tensa ho envaïa tot. En els rostres es dibuixaven les experiències comunes, les cançons cantades, les llargues caminades, les inquietuds compartides dels que les han conegut més. Molts altres també hi vam ser empesos per aquest pesar encomanadís que provoca la desgràcia aliena quan la tens a prop. Perquè des de fa tres dies, tothom, a Cassà, s'ha sentit al costat dels pares, de les nenes... i sense poder-hi fer res. L'acte va ser breu, senzill, digne. D'acord amb les circumstàncies, anònim, amb una perfecta organització. Un espai per a la pregària d'uns i els pensaments d'uns altres, i per al record dels més afligits. Paraules, espelmes, coloms... Quinze minuts, ulls humits i silenci.
