“Ha estat devastador”

La pluja torrencial que va caure dimecres a les Cases d’Alcanar va deixar molta gent sense paraules. Però l’escenari dantesc del poble ahir al matí va ser encara més colpidor. Carrers intransitables convertits en rius de fang, mobles bruts i fets malbé apilats a les portes de les cases, gent amb escombres i galledes pertot arreu, restes de vegetació, cotxes bolcats... Un paisatge de ruïna i desolació. Molts dels veïns que van haver de ser reallotjats al pavelló municipal no van poder tornar a casa i van haver de ser traslladats a l’hotel Carlos III. Altres, però, des de primera hora van començar les tasques de neteja, commocionats però, com ja va passar amb les pluges del 2018, amb afany de superació i la mirada posada en el futur. Els baixos dels carrers Trafalgar, Joan Miró, Churruca o Juan Sebastián Elcano continuaven tots plens de fang. Protecció Civil s’havia fixat com a prioritat salvar vides i ahir es va centrar en recuperar la mobilitat perquè a tota la zona només va quedar transitable un carrer, l’Isaac Peral. “Ha estat molt dur, devastador”, explicava ahir el regidor de Governació d’Alcanar, Jordi Bort, que també treballa de bomber i justament el va enganxar de guàrdia. “Avui la situació és difícil, però ens vam aixecar després de l’atemptat del 2017 i amb les pluges del 2018 i ho tornarem a fer perquè som gent treballadora, però necessitem anar de la mà de les institucions supramunicipals perquè les pèrdues són molt grans, segurament superiors al pressupost municipal”, comentava ahir Bort, visiblement colpit per les imatges que havia presenciat.

Qui no podia parlar era el propietari del viver Angol, a l’N-340. La pluja s’ho havia emportat tot cap al mar. No li havia deixat ni una planta. “Estan desesperats, no es veuen amb cor ni de parlar”, va explicar un amic de la família. La Laia Grau, al carrer de Joan Maragall, va recordar ahir, mentre netejava la casa, com la pluja els va agafar de sorpresa i de seguida va deixar una situació “catastròfica”. I el propietari del restaurant Can Manel, Joan Manel Fibla, va relatar com la por s’havia apoderat de molts veïns, especialment els que viuen en les cases baixes, que veien com l’aigua entrava sense poder fer res per evitar-ho. “Tinc quasi seixanta anys i això no ho havia vist mai”, va admetre Fibla, que no trobava paraules per descriure la magnitud de la tragèdia. “Ha estat una absoluta barbaritat”, va lamentar.

La Josefa Solà ahir ja estava bé però rememorava les imatges aterridores del dia anterior. “Baixava de tot pels carrers: branques, cotxes..., de tot”, explicava la dona, que havia vist impotent com “totes les plantes baixes, cases, restaurants, gestories..., quedaven inutilitzats”.

Un altre dels llocs on es van produir situacions molt crítiques va ser al càmping Els Alfacs. El seu director, Mario Gianni, va comentar que el moment més difícil va ser quan l’aigua va fer caure el mur que feia de contenció. “Quan va cedir el mur l’aigua que estava acumulada en aquell moment va entrar de cop i va inundar les plantes baixes de sis apartaments”, va resumir Gianni. També ell es va sorprendre per la virulència de la pluja. “A vegades hi ha tempestes d’estiu que passen ràpid, però aquesta anava creixent cada vegada més fort.”

Ell no va esperar ni Protecció Civil ni els serveis municipals. Va preguntar si hi havia habitacions lliures al Carlos III i va reallotjar entre 30 i 40 persones en 18 habitacions. “El patiment era tan gran que no m’ho vaig pensar dues vegades.”

Tot i així, encara va haver-hi una quinzena de persones que van haver de ser rescatades pels equips d’emergència perquè van quedar atrapades. Dues d’elles, la Cinta i l’Anna Forcadell, àvia i neta, eren dins d’una caravana que tenien a primera línia de mar quan va arribar la tempesta. “Baixava com un riu i ens va entrar un pam d’aigua. Ens pensàvem que l’aigua ens arrossegaria cap al mar”, va narrar ahir la neta, que no havia superat del tot la por.

La vida en una part del càmping s’havia recuperat ahir al matí, però la runa i els cotxes apilats a la platja continuaven allà. Eren, com el fang als carrers i a les cases, els testimonis cruels de la desgràcia.