Un entorn més acollidor per a l’Espai Cràter d’Olot

L’entorn del futur Espai Cràter havia quedat al marge de les inversions en millores que, les darreres dècades, s’han fet en diferents punts de la ciutat.

Si bé està ben connectada amb el nucli de la ciutat –és a quatre passes del passeig d’en Blay o Firal–, aquesta zona no es va incorporar a l’entremat urbà fins al segle XX. De fet, els espais de més enllà del Firal popularment es coneixien amb el nom de l’Apartament (lloc apartat). No obstant, les primeres edificacions documentades es remunten a finals del segle XVIII. Una de les més característiques es va enderrocar ara fa sis anys precisament per deixar lloc a l’Espai Cràter: una fàbrica de fresar ratines (un teixit de llana) aixecada el 1790, segons explica l’historiador Miquel Puig i Reixach, que recorda que era dels pocs vestigis industrials del segle XVIII que quedaven a la ciutat. D’aquell segle també són les cases més antigues de la part del carrer del Roser que dona al carrer Pintor Domenge, i que havia estat el camí de Riudaura.

Al llarg del segle XIX, a l’Apartament es van anar aixecant altres edificis, entre què la plaça de braus, que ara és la més antiga de les que queden dempeus a Catalunya. El cementiri, per la seva banda, es va planificar ara fa justament 200 anys en el que aleshores era un lloc allunyat, per substituir les fosses del voltant de les esglésies. Els habitatges del carrer Pintor Domenge –un vial que ressegueix el traçat de la muralla l’època carlina– ja són majoritàriament de mitjans segle passat cap aquí.

Les estimacions més recents sobre el nombre de visitants anuals que tindrà l’Espai Cràter assenyalen entre 10.000 i 15.000 escolars, que arribaran en grups (el vessant didàctic és el prioritari, en el futur equipament) i al voltant de 20.000 persones de manera individual. No són, per tant, les 63.000 que es calculava fa tot just un parell d’anys perquè els canvis en els hàbits de la gent arran de la pandèmia els han fet revisar a la baixa, diu Xavier Cullell. En qualsevol cas, la incidència d’aquest nou pol d’atracció repercutirà poc o molt en la mobilitat d’aquesta part de la ciutat.

Autocars, pel Morrot

Per als vehicles particulars, s’està preparant amb el pàrquing del Firalet un descompte per als visitants de l’Espai Cràter, i també una entrada online que inclogui el paquet conjunt del passi al centre d’interpretació i l’aparcament.

A curt termini es mantindran els sentits de circulació actuals del carrer Pintor Domenge i de l’avinguda del Morrot. Els autocars dels grups escolars que visitaran l’Espai Cràter entraran per l’Avinguda del Morrot procedents del Pla de Baix i pararan a l’esplanada de la llar d’infants, des d’on la mainada anirà a peu fins al seu destí. S’estima que, de mitjana, arribaran dos o tres autocars diaris i mai en hora punta. Per tant, no coincidiran amb el tràfic que provoquen en determinats moments la llar d’infants, l’escola i l’institut Montsacopa, ubicats al barri del Morrot, explica Collell.

Aquest plantejament, però, canviarà quan, a partir de l’any que ve s’urbanitzi la zona al voltant de la casa del Serrat (a l’inici de l’Avinguda del Morrot), que inclou l’allargament del carrer Carles I (paral·lel al Pintor Domenge) fins a aquesta avinguda. Aleshores, el Pintor Domenge serà només de pujada, mentre que el trànsit procedent del Morrot haurà de girar cap al Carles I, que serà només de baixada. A partir de llavors, els autocars faran aquest circuit des del Morrot per deixar o recollir els passatgers a l’entrada de l’Espai Cràter de la “placeta del Volcanet” i anar a aparcar a l’esplanada del davant de la llar d’infants.