La llengua de l’enunciat de la selectivitat, a la carta

Ahir va arrencar, sense incidències destacables, la convocatòria extraordinària de la selectivitat, on s’han inscrit 5.121 alumnes per fer les proves que acabaran demà. Són uns exàmens marcats novament per les mesures de seguretat contra la Covid i, per primer cop, per un funcionament especial a l’hora de demanar als estudiants en quina llengua volen l’enunciat, determinat per la justícia. El TSJC va requerir als tribunals universitaris que els estudiants no se signifiquessin per escollir l’enunciat en alguna de les tres llengües cooficials –català, castellà i aranès–, i per complir l’ordre, a cada estudiant se li va preguntar quin examen volia. “El professor ofereix, com si estigués en un restaurant, la carta a cada un dels alumnes, personalment. Li pregunta abans de començar quin examen vol”, va explicar ahir a l’ACN Miquel Berga, president d’un tribunal de la Universitat Pompeu Fabra. El TSJC també va requerir al juny que s’oferissin els exàmens en les tres llengües, i no pas en català com a primera opció. Llavors es va informar a l’alumnat que tenien l’examen disponible en les tres llengües a través del correu electrònic i de rètols a les aules. Berga va dir que el canvi de mecanisme no va causar cap problema. La demanda en castellà sol estar a l’entorn del 5%.

Les proves van començar per llengua castellana i literatura, una de les quatre matèries comunes de la fase general. Els estudiants van haver de triar entre un fragment de Sara Mesa i preguntes sobre Luces de bohemia, i un text periodístic sobre la Covid i qüestions sobre Nada. Avui s’hauran d’examinar de llengua catalana i literatura i de llengües estrangeres, i demà, sobre història, a més de les específiques.

D’altra banda, el Consell de Ministres va aprovar ahir l’avantprojecte de la llei de convivència universitària, un règim d’aplicació a les universitats públiques i privades que, entre altres coses, castiga amb expulsió de fins a tres anys l’assetjament sexual, el plagi i la falsificació de documents. També va aprovar el projecte de la llei de formació professional, que planteja que tota l’FP tindrà caràcter dual, amb pràctiques que superaran el 25% i el 35% de la durada de la formació, segons la modalitat.