Girona viu l’any més sec dels últims 71
La falta de pluja d’aquest últim any pluviomètric ha afectat pràcticament tot el territori català
Girona, juntament amb Vilafranca del Penedès, encapçala el rànquing de poblacions amb menys pluja de les 19 que tenen registrades des del 1950
Figueres i part de l’Empordà, també entre els punts més secs de Catalunya
La ciutat de Girona ha viscut l’any pluviomètric –el període comprès entre l’1 de setembre del 2020 i el 31 d’agost del 2021– més sec des que es disposa de punts de recollida, ara fa 71 anys. Juntament amb Vilafranca del Penedès, són els dos municipis catalans dels 19 on es tenen estacions des del 1950 que han resultat més secs. També la ciutat de Figueres ha viscut un dels cinc anys hidrològics més secs des que es recullen les dades, segons destaca el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) en l’avanç del butlletí de l’any pluviomètric 2020/21.
Amb un total de 435,7 mm d’aigua recollits a la ciutat de Girona, que representen un 56% de la mitjana climàtica, les dades coincideixen amb el que ha estat un any en general sec a tot Catalunya i que contrasta amb l’anterior, el 2019/20, que va ser un dels més plujosos. De fet, la precipitació del 2020/21 en el conjunt de Catalunya ha estat en general escassa i ha quedat per sota dels 400 mm en un 30% del territori, entre aquest, part de l’Empordà.
Episodis de pluja
Pel que fa als episodis de pluja, l’any pluviomètric 2020/21 ha incorporat un important episodi a finals de l’agost del 2020 amb més de 150 mm al Ripollès, Osona i Berguedà. També es va registrar un episodi de neu a finals de setembre, amb més de 40 cm de neu a la capçalera del Ter. En aquest sentit, segons el Meteocat, en analitzar l’històric de les sèries disponibles a les estacions del Pirineu es conclou que en el 2020/21 s’hi ha acumulat un mantell nival molt modest i que durant bona part de l’any s’ha situat per sota de la mitjana corresponent. En general el 2020/21 s’inclou entre el grup d’anys pluviomètrics que han presentat un valor baix de gruix de neu mitjà anual i fins i tot dels més baixos, com per exemple a Núria (1.971 m).
Fora de l’alta muntanya, els valors més alts de precipitació, superiors als 900 mm, recollits a les estacions de la XEMA i de la XOM, han estat destacables en el cas de la Garrota i el Ripollès, amb registres com per exemple els 978 mm a la Vall de Bianya, 975 mm a Molló, 972,2 mm a Santa Pau, 938,2 mm a Beget o 909 mm a Batet de la Serra.
En termes de conques hidrogràfiques, l’any pluviomètric 2020/21 ha estat sec tant a les occidentals com a les orientals. Només es pot qualificar de normal a les capçaleres de la Noguera Ribagorçana, la Noguera Pallaresa i en un tram final del riu Ebre.
Els embassaments
En aquest sentit, els embassaments de la conca del Ter i de la Muga registraven ahir valors per sota dels d’un any enrere, un any que havia estat majoritàriament humit i on es van detectar episodis com ara el Glòria. Tot i això, les reserves d’aigua de les conques de la Muga i del Ter, que apleguen els embassaments de Darnius-Boadella, Sau i Susqueda, sumaven ahir mateix 324 hectòmetres cúbics d’aigua, un 70,5% de la seva capacitat total, segons les dades registrades ahir a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA.) De tota manera, les diferències entre el volum d’aigua envasada en cada pantà eren sensibles. Així, l’embassament de Darnius –que subministra la conca de la Muga– estava ahir a un 40,85% de la seva capacitat, amb un total de 24,96 hm³. El mateix embassament, un any enrere, estava al 66% i fa cinc anys registrava 27,9 hm³. Aquest és un embassament que té una baixada més important a l’estiu, ja que gran part de l’aigua es destina al reg.
En el cas del pantà de Sau, les diferències també són importants. Ahir, amb 95,86 hm³ d’aigua emmagatzemada, l’embassament estava a un 58%, mentre que fa un any estava al 83,7%. Allà on les diferències són menors respecte a l’any passat és a Susqueda –l’embassament més petit dels que subministren a les comarques gironines– i que ahir estava a un 87,20% mentre que un any enrere estava a un 90,53%. Segons fonts de l’ACA, amb els volums actuals als embassaments gironins es garanteix la demanda domèstica per un any. Amb vista a la campanya de reg de l’estiu vinent, dependrà de les aportacions de les pluges que puguin arribar els propers mesos.
LES XIFRES
Precipitació escassa en el conjunt de Catalunya
Si bé l’habitual és que a la primavera i a la tardor hi hagi les pluges més importants, segons el Meteocat, en l’àmbit català pocs sectors i només durant l’hivern i l’estiu han presentat superàvit de precipitació estacional. En general, la precipitació del 2020/21 ha estat en general escassa i ha quedat per sota dels 400 mm en un 30% del territori, en una àrea que es dibuixa com a franja latitudinal centrada a Catalunya des de Ponent fins a la costa central i també en part de l’Empordà, la Costa Daurada i la desembocadura de l’Ebre. Només en un 20% del territori català s’han recollit més de 700 mm, però enlloc no s’ha arribat al llindar dels 1.500 mm, lluny dels 1.800 mm recollits en el precedent any pluviomètric 2019/20 a la zona dels Ports i a l’alta muntanya dels Pallars. De fet, diu el Meteocat, no s’han assolit ni els 300 mm en punts de la Ribera d’Ebre, el Segrià, les Garrigues, l’Urgell i el Pla d’Urgell, però tampoc en localitats del Barcelonès i el Maresme, on destaca, en aquesta última comarca, el cas del Masnou, on l’estació del port esportiu ha registrat només 250,7 mm, que és el total més baix registrat aquest any en el conjunt de Catalunya, segons el Meteocat.