Un president que arribava a la gent

Quan he sabut que l'Emili Caula ens havia deixat, m'ha envoltat una sensació de tristor, no només per la pèrdua d'un amic, sinó també per la pèrdua d'una de les persones que més ha fet pel Grup Excursionista i Esportiu Gironí. Va fer-se soci del Grup per seguir practicant el seu esport preferit, l'hoquei sobre patins, però un cop finalitzada la seva trajectòria esportiva no va deixar de ser grupista. L'Emili sempre va entendre el GEiEG com aquell club on calia donar un cop de mà i vincular-se en cor i ànima. I ell així ho va fer, fins a l'extrem que del 1966 al 1974 va ser-ne el president. En el seu mandat va aconseguir que l'entitat tingués patrimoni, que es fessin les piscines de Sant Ponç, però sobretot que els gironins i gironines sentissin el Grup com ho feia ell. Així es va passar dels 2.000 als 7.000 socis, en el seu mandat, mostra que l'Emili arribava a la gent.

Un cop deixada la presidència va seguir apostant activament pel GEiEG: l'aplec del Grup, la missa del gall, la Festa del Pedal, i va continuar presidint la comissió de la Pujada als Àngels fins a la darrera edició.

L'Emili sentia el GEiEG més que ningú, i ho va sentir fins al darrer instant. Ell se sentia feliç envoltat de grupistes i feia tot el possible per assistir a tots els actes i col·laborar i donar el seu consell i suport a l'entitat. L'Emili no va tenir mai una mala paraula per a ningú i amb totes les juntes següents al seu mandat sempre va mantenir l'esperit de col·laboració. Si el GEiEG és el que és, molta culpa la té l'Emili Caula. Ell ens ha deixat, però el seu llegat i el GEiEG sempre aniran lligats.

Siguis on siguis, Emili, estic convençut que portaràs orgullós els colors del Grup.

Gràcies, Emili, per ser el nostre ambaixador al cel.