La Fundació Mona capgira la sotragada de la crisi de la Covid
Impulsen un nou projecte de creixement amb l’educació ambiental en línia
La pandèmia va reduir entre un 50% i un 70% els ingressos per visites a Riudellots
La pandèmia ha afectat empreses i entitats sense excepció, però en el cas de la Fundació Mona, ens que es dedica d’ençà més de 20 anys des de Riudellots de la Selva a rescatar i cuidar primats víctimes del tràfic d’animals exòtics o utilitzats en espectacles, la patacada hauria pogut significar el final de l’aventura. “Calia espavilar-se i reinventar-se”, diu Xavier Benzekri, el seu director executiu, i així ho han fet dedicant aquest últim any a definir un nou projecte de creixement per a la fundació: uns paquets en línia d’educació ambiental que posen a disposició de les escoles i dels quals ja tenen les primeres reserves.
A banda d’afrontar l’aspecte sanitari de la pandèmia (vegeu peça adjunta), el confinament i les restriccions de mobilitat van provocar pèrdues de recursos: els ingressos procedents de visites de públic familiar els caps de setmana van caure de l’ordre d’un 50%, i fins a un 73% les visites escolars, a més de la disminució de vendes de marxandatge. Aquesta situació no es pot compensar a posteriori amb més visites, per les limitacions de l’espai, l’àrea de proximitat dels visitants presencials i sobretot perquè l’objectiu principal de la fundació és l’atenció als primats i no volen convertir les instal·lacions de Riudellots en un nou espai d’espectacle amb animals. En canvi, la investigació, la formació en el sector de la primatologia i l’educació de les noves generacions sí que sempre han format part de les activitats del centre per finançar-se amb recursos propis (a més dels donatius i dels patrons de la fundació).
A partir d’aquest curs escolar, la Fundació Mona posa a disposició de les escoles uns paquets pedagògics en línia d’educació ambiental: els continguts estan vinculats al currículum escolar (geografia, geologia, procés d’hominització, història), que facilita als professors la seva incorporació a la classe, amb material de pre i postvisita presencial a Riudellots. La proposta s’inicia de cara als cursos d’ESO i es preveu ampliar a primària i el batxillerat.
Per fer-ho possible s’ha renovat la xarxa de càmeres de les instal·lacions. Aquesta nova línia de treball complementa les activitats ja existents de formació (en part presencial i en línia), entre les quals hi ha (en col·laboració amb la UdG), l’únic màster en primatologia de l’Estat espanyol.
LES XIFRES
La ximpanzé Suzie, l’última incorporació al centre
E.C
La Suzie, una ximpanzé nascuda a mitjan anys 70, es va incorporar ahir divendres a les instal·lacions de la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva, procedent d’una casa particular a Alacant.
Segons explica la fundació, va néixer probablement en llibertat, va passar els seus primers anys de vida a Bèlgica i va ser utilitzada en espectacles de circ i en el món de la publicitat. A partir de l’any 1995, els seus propietaris la van traslladar a Alacant amb un altre ximpanzé, el Jimmy, i vivien en gàbies d’una casa particular. El Jimmy va morir fa cinc anys i des de llavors la Suzie estava sola.
La Fundació Mona en tenia constància des de fa onze anys i no l’ha pogut recuperar fins ara. En aquest cas la ximpanzé “tenia papers i era legal” perquè fins al 1987 encara es permetia la possessió d’animals exòtics declarats. Arriba a Riudellots després que els contactes de la Fundació Mona hagin aconseguit convèncer els propietaris que “el millor lloc on viure per a la Suzie és en companyia dels seus congèneres”.
Quan arriben a Riudellots, els primats han de passar un període d’adaptació per determinar en quin grup es poden integrar: el procés pot durar de dues setmanes, si és ràpid, fins a cinc anys en casos extrems, en funció del que han patit anteriorment. En els últims 20 anys, Mona ha rescatat 32 primats i Suzie és la trenta-tresena. En la majoria dels casos són simis decomissats per l’Estat espanyol que a través de convenis els deixa a entitats com ara Mona (n’hi ha dues més a l’Estat), a canvi d’una dotació d’entre 10.000 i 15.000 euros l’any, que no cobreix ni de lluny els costos de funcionament real de l’entitat.
Amb la Suzie hi ha avui 16 primats a Riudellots, entre ximpanzés i macacos de Barbaria.
No estar pendents de subvencions
Unes deu persones treballen a la Fundació Mona entre cuidadors, biòlegs, psicòlegs, educadors i tasques de gestió i comunicació del centre. El pressupost és d’uns 550.000 euros anuals. La fundació es va crear l’any 2000. “Avui som sostenibles; els inicis van ser molt durs, però crear un centre d’aquestes característiques i esperar viure de subvencions mai ha estat la idea. Un 98% dels ingressos els generem nosaltres amb les nostres activitats relacionades amb el nostre projecte”, diu la fundadora, Olga Feliu. A la pregunta de quin és el balanç de la crisi Covid, respon que, passat el caos dels primers dies, van contrarestar-ho: “Teníem projectes aturats perquè el dia a dia se’ns menja; vam dedicar-nos hi, sobretot de cara a l’educació, i ara fem un salt en una altra direcció”, respon Feliu. Un altre repte pendent que s’ha de concretar d’aquí a final d’any serà el trasllat de les instal·lacions. No serà al Pla de l’Estany com s’havia plantejat. Feliu només avança que pensen continuar “a prop de Girona”.
Els primats es poden contagiar
Un 99% de l’ADN dels ximpanzés és compartit amb els humans i també es poden contagiar de la Covid. Amb alguns agreujants: no se’ls pot fer portar mascareta ni demanar-los de guardar distàncies perquè viuen en grup. A les instal·lacions de la Fundació Mona les mesures de prevenció han estat tant o més estrictes que a l’exterior. La vacunació dels simis no es planteja avui, però no es descarta: Olga Feliu, directora general i fundadora de Mona, explica que en una entitat similar de San Diego, als Estats Units, van tenir casos de goril·les positius i ja els han vacunat. A Europa s’està estudiant. A Riudellots no s’ha detectat cap cas de positiu entre els primats. Durant el confinament cinc cuidadors es van confinar a les instal·lacions de Mona amb sortides mínimes del centre; la majoria eren joves voluntaris d’un programa europeu de solidaritat amb una beca tipus Erasmus. La resta de l’equip feia teletreball i es va dedicar a preparar nous projectes i la fundació no va haver de recórrer a cap ERTO.