Castigaran l’excés de consum d’aigua a Girona, Salt i Sarrià
Els ajuntaments combatran el malbaratament en funció del nombre de veïns empadronats en els habitatges
El consistori gironí vol que el rebut no sigui una “càrrega” amb la futura gestió directa
El canvi de model en la gestió de l’aigua a Girona, Salt i Sarrià de Ter l’any que ve –de gestió indirecta a gestió directa– introduirà modificacions en la tarifa. Els tres ajuntaments inclouran penalitzacions si hi ha excés de consum, avança el regidor de Sostenibilitat de Girona, Martí Terés (Junts).
El procés de municipalització de l’aigua als tres municipis es completarà quan l’empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià (Agissa), amb participació majoritària d’un soci privat (Girona SA), faci el pas a una societat del tot municipal. Els consistoris treballen juntament amb la Universitat de Girona –amb la qual han signat un conveni–, partits i entitats per reorientar la gestió a través de la Taula de l’Aigua, en què hi ha també representants de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP).
Terés explica que combatran el consum exagerat: “No ens interessa que hi hagi un consum excessiu, per una qüestió ecològica. No volem que hi hagi un malbaratament [...]. Volem penalitzar l’excés de consum quan no estigui justificat perquè l’aigua és un bé públic i s’ha d’estalviar.”
El regidor gironí va participar en la darrera sessió de la Taula de l’Aigua, el divendres 10 d’aquest mes. Entre tots els assistents es va treballar perquè la proposta de tarifes incorpori més blocs i, en funció de la renda, es pagui (és a dir, la tarifació social).
Una de les novetats que tindrà la futura municipalització és introduir la variable del nombre de persones empadronades en els habitatges per avaluar si hi ha excés de consum. “Ara en el rebut de l’aigua no té cap importància si [en un habitatge] hi viuen dues, quatre o cinc persones, llevat que sigui una família nombrosa.”
Per Terés, en un nucli familiar amb cinc persones “es podria ampliar del bloc 1 al 2 perquè no se’ls penalitzi per un consum d’aigua elevat; en aquest cas, estaria justificat que fos elevat”. En canvi, “si només hi viu una persona i gasta com si fossin tres, estaria justificat aplicar les tarifes de més d’un bloc perquè estaria gastant molta aigua”, explica.
Amb l’increment constant del preu de l’electricitat, pretenen que el rebut de l’aigua no sigui “una càrrega, com seria el cas de l’electricitat. Ara per fer front al mínim vital, ha de pagar cada vegada una factura més cara. Amb l’aigua, no volem que passi”, explica Terés.
Els tres ajuntaments han assumit la tramitació del canvi de model. L’octubre del 2020, el ple de Girona va posar fi a la concessió del servei a Agissa i, quan es liquidi la societat, els tres ajuntaments demanaran danys i perjudicis per incompliment d’obligacions i compromisos durant el període 1992-2012, quantificats en deu milions d’euros. El ple de l’Ajuntament de Girona haurà d’aprovar a mitjà termini el canvi de model. Això inclourà el reglament d’aigua potable i el reglament de sanejament, la tarifa i la descripció del servei.
Dimecres els alcaldes de Girona (Marta Madrenas), Salt (Jordi Viñas) i Sarrià (Narcís Fajula) van fer una visita d’obres a la incineradora de Campdorà, al costat del nou director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire. També hi havia Terés i el regidor de Territori de Salt, Àlex Barceló. Les obres a la planta haurien d’estar acabades a finals del 2023.
Partidaris d’integrar el servei dins de Trargisa
És una incògnita saber si la futura empresa de l’aigua s’integrarà a la societat Tractament de Residus i d’Aigües Residuals del Sistema de Girona SA (Trargisa) o bé els tres consistoris constituiran una nova societat. La interventora de l’Ajuntament de Girona ha consultat al departament de la Intervenció General de l’Estat si la hipotètica unió entre Trargisa i Agissa podria perjudicar el límit d’endeutament dels consistoris. Tant Martí Terés com l’alcalde de Sarrià, Narcís Fajula (ERC), són partidaris de crear una divisió dins de Trargisa. “D’aquesta manera, Trargirsa controlaria el cicle complet de l’aigua: [l’abastament] en alta, és a dir, portar l’aigua des de la xarxa grossa, de la xarxa grossa a la baixa –és a dir, portar-la al veí i a la veïna–, i també portaria el sanejament; és a dir, el retorn d’aquesta aigua, sanejada, i portar-la cap al riu”, explica Fajula.