“Fer cinema aporta valors molt necessaris a l’escola”

Tots els claustres de mestres que fem són pedagògics, de reflexió sobre la nostra pràctica per procurar millorar-la. Escriure la memòria de cada curs també ens ha ajudat molt: identificàvem un aspecte a millorar i, el curs següent, ens hi posàvem. I hi ha un tercer element: la qualitat dels mestres de l’escola i la manera tranquil·la d’anar-hi introduint les millores. Dolors Vilanova ho va iniciar fa 25 anys amb la metodologia per a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i ho va continuar amb el treball per projectes. A poc a poc, s’anava sumant gent a una manera diferent de fer de mestre. Aviat, vam tenir un gros important de persones al darrere, que s’ho creien molt i que estaven disposades a dedicar-hi hores. Que aquesta és l’altra, el treball.

Segur. Va passar el mateix amb el cinema. Ens van proposar de participar en el projecte que es deia Cinema en Curs i que promovia l’Associació A Bao A Qu. Ens hi vam llançar sense dubtar-ho: no s’ha de tenir por de reptes!

És un projecte per aprendre veient i fent cinema i per acostar els alumnes a l’art cinematogràfic i als valors que hi són inherents: treball en equip, constància, capacitat d’espera, imaginació, sensibilitat... Valors molt necessaris a l’escola. S’aprèn a mirar cinema, a analitzar les emocions que desperten en l’espectador determinades escenes, també com saber produir aquestes emocions. Amb els de sisè, es fa un curtmetratge de ficció que es presenta cada any a la Filmoteca Nacional de Catalunya, en un auditori ple de gent que escolta i també pregunta. Val la pena veure el nostre alumnat com s’explica davant dels assistents.

A l’inici, ho vam fer amb sisè, però, com en tot, de mica en mica, l’escola en conjunt ha fet cinema i fotografia. Allà on es posa tot en joc, en bona part dels cursos, és en el nostre projecte estrella Descobrir Bordils. En aquest procés de conèixer el poble treballem totes les competències. De fet, treballem estratègies de recerca d’informació que defineixen una manera sensible d’acostar-nos al coneixement sobre el poble, que després utilitzem per conèixer altres indrets, Girona, Catalunya o, quan connectem amb altres escoles, Perpinyà, Galícia, Madrid, també Portugal.

Ja fa molt de temps que les sessions són d’hora i mitja, una abans del pati i una després, i l’altra a la tarda, i no s’utilitzen les assignatures per organitzar els horaris. Per dir-ho en genèric, es treballa per projectes.

Fa molts anys que es va apostar per tenir dos mestres a l’aula tantes hores com fos possible, perquè això permet molta flexibilitat organitzativa. Ser dos mestres és enriquidor per a tots dos, aprèn l’un de l’altre i sovint es complementen. Un detall importantíssim: els dos mestres a l’aula estan sempre en la mateixa posició, sense supeditacions.

Sí, però ha anat canviant al llarg del temps. Ara, els temes van sorgint a partir de treballar-ne d’altres i es van encadenant. També hi ha projectes establerts que solen fer-se cada curs, com ara el Descobrim Bordils i d’altres.

També ho vam fer d’una manera molt progressiva. No fer servir llibres no vol dir fer fitxes o fotocòpies. Estàvem convençudes que tenien molta importància les lectures dels nens. Això ens va portar a pensar que necessitàvem bones biblioteques d’aula. Ens calien llibres de lectura de creació, però també bons llibres d’informació i coneixement en general. I vam invertir en això.

A

Al contrari, sempre hem pensat que la proposta curricular anava en la mateixa direcció que els nostres objectius. Treballar per competències ens va obrir un munt d’oportunitats i ens va refermar en el que crèiem i practicàvem.

Mai no hem tingut cap mena d’oposició de part de ningú, al contrari. Voldria destacar que és molt important la complicitat de l’AFA i dels consells escolars, que ens han donat sempre tot el suport. I, per descomptat, l’Ajuntament també.

No, no, tots els grups passen de vint alumnes; som una escola d’una línia amb dos grups doblats. Ara, tenim més de 230 alumnes. Sí que ens sembla que hem sabut aprofitar bé les característiques de l’escola.

Clarament, sí. Fer-ho de manera ben compartida és especialment gratificant. Hi ha qui pensa que innovar és fer coses noves que no hagi fet mai ningú. Jo crec que és la capacitat d’evolucionar des d’on ets, de no quedar-te ancorat en unes pràctiques. Si avalues i reflexiones, segur que pots anar millorant sempre. I jo espero que l’escola de Bordils no s’aturi mai i continuï en el progrés.

Hauria de millorar la formació inicial dels mestres. També tenir menys nens per classe per fer possible aquesta educació personalitzada que tothom reclama. I el que no veig gens clara és la professionalització de la figura de la direcció. Ara, resulta que els projectes per a un centre són els projectes d’una persona. L’escola sempre ha estat un projecte col·lectiu i no podrà funcionar mai si només és l’individual d’un aspirant a director.