La zona de ponent restarà tancada com a reserva
Sterna sempre ha proposat que el sender no sigui perimetral, per allunyar la pressió humana d’alguns espais que s’han consolidat com a zona de nidificació
Sterna, que ja havia suggerit com podia encarar-se el parc fa una dècada, se n’ha acabat sortint amb la segona fase. El recorregut de passejada s’amplia, en forma d’L invertida, però encara evitarà tot l’àmbit a ponent de la llacuna, que el president de l’entitat, Jaume Ramot, revela que “s’ha consolidat com a zona de nidificació de diverses espècies d’aus”, com ara el martinet menut, la fotja o la polla d’aigua. També troba rellevant la cria de l’ànec cullerot o el collverd,e “relativament freqüent a Catalunya però que havia desaparegut a la Vall d’Aro.
Per Ramot, és important que els usuaris del parc no se surtin dels senders o passegin lligats els gossos, un requisit que sovint no es compleix, però que pot pertorbar la presència d’aus espantadisses. L’associació, que fa un seguiment constant de les aus presents al parc, xifren el ventall d’espècies observades en unes 250, al llarg de l’última dècada.
Altres amenaces naturals
Però a més dels humans i els gossos, altres mamífers estan esdevenint un maldecap per garantir la presència i cria d’ocells. El president de Sterna esmenta el cas dels senglars, que van fer necessari reforçar tot el tancament perimetral, però que han anat proliferant a l’interior del parc. Amb col·laboració dels Agents Rurals, periòdicament en capturen algun exemplar, però per la seva ràpida i nombrosa proliferació no els aconsegueixen erradicar i molts matins el rastre del seu pas és evident.
Els altres animals incompatibles amb les aus són els gats ferals, en contrast amb una espècie que han mirat d’introduir a l’àmbit: els conills. Sobre el possible risc que proliferin en un recinte tancat, Ramot diu que més aviat és al contrari, ja que rapinyaires com ara el duc sovint en cacen.
