L’accés a la universitat i el català, clau per al govern

L’aposta per les polítiques equitatives d’accés al sistema universitari de Catalunya i la defensa del català com la seva llengua pròpia seran dues de les apostes polítiques del govern de la Generalitat, d’ERC i Junts, que es preveuen en el projecte de pressupost per al 2022. Aquest és el missatge que van voler transmetre ahir, a Girona, el president de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC), i la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis (Junts), durant l’acte solemne d’inici del nou curs acadèmic 2021/22 del sistema universitari català, que va tenir lloc a la Universitat de Girona (UdG).

Curs per a la recuperació

Pere Aragonès va destacar aquest nou curs perquè serà, va dir, “el de la recuperació”, especialment perquè ja s’està consolidant de nou la presencialitat, un fet que és “absolutament enriquidor” per a les universitats, va remarcar. El president també va recordar que, més enllà dels pressupostos, el govern ja ha anat impulsant polítiques per garantir la igualtat d’oportunitats, que han permès la rebaixa d’un 30% en els preus dels graus i d’un 40% en els màsters: “Continuarem amb les polítiques d’inclusió”, va dir; això sí, sense aportar detalls de quan es preveu invertir, ni de quines seran les accions que es volen dur a terme.

Per la seva part, la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, va defensar un model universitari “lliure i crític” i amb el català com a “llengua pròpia”. En la mateixa línia que Aragonès, va destacar que el govern “no pot deixar passar l’oportunitat del nou pressupost” per impulsar millores que el sistema universitari “mereix”. La consellera va ser més precisa i va situar tres “missions” en relació amb les universitats: augmentar el finançament, millorar les infraestructures científiques i garantir el relleu generacional.

El rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, també es va dirigir al públic de l’Aula Magna per recordar que “la inauguració d’un nou curs és un acte solemne, probablement un dels actes més solemnes en l’àmbit institucional”. Salvi va demanar “la màxima complicitat” a Pere Aragonès i Gemma Geis, i “el suport polític i econòmic perquè el vaixell de les universitats arribi a bon port” davant d’un futur pròxim que, segons ell, estarà marcat per “la crisi i la complexitat”. El rector va instar a “cercar solucions” a través de la innovació en coneixement, la qualitat dels estudis universitaris –per damunt del seu nombre–, la gestió dels talents i el compromís social. “Les institucions no són res sense les persones”, segons va afirmar.

El d’ahir va ser un acte en què va destacar especialment la reivindicació de l’accés universal a l’educació. En els últims anys, la UdG ha dedicat la inauguració del curs a reflexionar al voltant d’un valor, amb la convicció que el coneixement ha d’estar al servei d’una causa. En aquest marc, la fundadora i directora del Centre de Desenvolupament Professional a la Fordham University de Nova York, Roser Salavert, va pronunciar la lliçó inaugural sobre la necessitat de la inclusió “per a la millora de l’educació”.En el decurs de l’acte, també va parlar l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que va afirmar que “la base de l’ensenyament universitari ha de ser formar persones crítiques, preparades intel·lectualment per proposar-se reptes i superar-los”, afegint que:“És així com es crea el talent que permet progressar al conjunt del país”. L’alcaldessa va dir que a Catalunya, existeix “un sistema universitari robust, de prestigi i de gran qualitat” fet que va qualificar de “meritori” si es té en compte “l’immens dèficit fiscal que patim al país”. “A Girona, la creació d’una universitat pròpia ha sigut un motor de transformació de la ciutat, i en aquests 30 anys s’ha generat un sentiment de pertinença, una confiança mútua entre món universitari, teixit social i empresarial que és una de les bases de l’èxit d’una Universitat de Girona que cada vegada assoleix millors resultats en els rànquings universitaris internacionals”, va assegurar.Per la seva part, la presidenta del Consell Social de UdG, Rosa-Núria Aleixandre, es va referir als trenta anys de la institució. Va recordar que la primera fundació ddata de l’any 1446 i que els orígens de la universitat actual es remunten a la dècada dels 60 del segle passat. “Som una societat compromesa amb la universitat des de fa segles”, va afirmar. La presidenta del Consell Social va animar a tirar endavant el projecte universitari tot i les dificultats econòmiques arrossegades per la crisi del 2008 i agreujada per la crisi sanitària. “El futur immediat no és fàcil i la universitat serà clau en la recuperació, per ser un país capdavanter amb una societat inclusiva, sostenible i respectuosa amb les persones i el medi ambient”, va concloure.Durant l’acte, va tinir lloc el lliurament dels premis Jaume Vicens Vives, creats el 1996, que tenen com a objectiu reconèixer la qualitat docent universitària. També es van entregar les mencions M. Encarna Sanahuja Yll, que és el tercer any que s’atorguen i que reconeixen l’excel·lència en la inclusió de la perspectiva de gènere en la pràctica docent universitària. El Govern de la Generalitat concedeix aquests guardons, dotats amb 20.000 euros cadascun que s’han de destinar a projectes d’innovació i millora docent. El catedràtic emèrit de la UdG Josep Maria Terricabras i un projecte de simulació clínica de la Facultat d’Infermeria de la mateixa universitat han estat distingits amb un premi Jaume Vicens Vives, de la mà del president de la Generalitat i de la consellera d’Universitats i Recerca.