Pla per controlar el Ter

El desbordament del riu Ter al seu pas pel Baix Ter, en municipis com ara Torroella de Montgrí, al seu pas per la plana del Baix Ter, en una zona propera a Ullà, i també Gualta, amb el riu Daró, s’ha convertit en un malson, especialment amb les darreres avingudes. Els experts sostenen que amb el canvi climàtic aquests episodis no només podrien ser més freqüents, sinó més intensos. Alcaldes com els de Torroella de Montgrí i Ullà –del marge esquerre del riu– i Gualta –del dret– reclamen des de fa temps mesures per al manteniment de rius i rieres, que són competència directa de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Ara, un projecte que es lidera des de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí vol apostar per un pla per tal de buscar solucions efectives a través d’un treball fet per experts de la Universitat de Girona (UdG). L’objectiu és controlar la inundabilitat a la conca del rec Vell-Ter Vell, l’àmbit del qual s’inclou dins del municipi de Torroella de Montgrí, però que podria tenir un efecte important als municipis limítrofs.

Reaccions

L’alcalde d’Ullà, Josep López Ruiz, posa com a exemple el treball que es fa per tenir en condicions el rec Madral, conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua. López defensa la importància d’iniciatives com la de Torroella de Montgrí, que actua en l’àmbit del seu municipi. Amb tot, i segons Josep López, el que fa falta és “un treball conjunt en clau de país per poder treballar amb una visió més coordinada i més de conjunt del territori”. El riu Ter, a la pràctica, no deixa de ser una frontera natural, definida pels dos marges. I, en aquest sentit, l’alcalde de Gualta, Jaume Fontdevila, en aquest cas més afectat per les crescudes del riu Daró, també reclama aquest treball coordinat en clau de país, amb la implicació de totes les administracions –vegeu entrevista de la pàgina següent.

Prioritat històrica

El regidor de Món Rural, Genís Pigem, assegura que aquest problema que afecta la plana a Torroella de Montgrí és històric. Per això, abordar-lo és una de les prioritats per a l’actual equip de govern, per tal de resoldre una greu problemàtica que té impactes socials i econòmics al territori: “Els episodis de pluges són cada vegada més irregulars en nombre i en quantitat d’aigua. Això provoca que, en moltes ocasions, caigui molta aigua en poca estona i provoqui inundacions a les carreteres i als camps, sobretot de la plana agrícola entre Torroella i l’Estartit. A més, aquesta aigua de pluja tampoc s’aprofita convenientment.” D’altra banda, Pigem també argumenta que es considera necessari mantenir un cabal constant d’aigua al llarg del rec del Ter Vell.

El regidor de Món Rural reivindica, a més, que aquest pla, a banda de mitigar els efectes de les inundacions, té associats altres beneficis importantíssims, com la recuperació d’aiguamolls mediterranis temporanis, que són hàbitats en regressió i especialment protegits. També contribueix d’una manera molt efectiva a l’adaptació del municipi al canvi climàtic.

L’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG ha estat l’encarregat d’elaborar aquest pla per controlar la inundabilitat a la conca del rec Vell-Ter Vell, l’àmbit del qual s’inclou dins del municipi de Torroella de Montgrí. En el treball, dirigit pel doctor Xavier Quintana, es defineixen directrius i actuacions concretes per a una gestió global de les habituals inundacions que es produeixen a la plana, des de la captació a la resclosa d’Ullà fins a la llacuna del Ter Vell. Les propostes es basen en criteris de sostenibilitat que garanteixen la compatibilitat de l’activitat agrícola i la conservació dels ecosistemes aquàtics.

La idea del pla és canviar l’actual model de drenatge, que es fonamenta a buidar ràpidament l’aigua quan plou. Això fa que arribi massa ràpidament als sistemes aquàtics que fan de desguàs (en aquest cas, el Ter Vell) i que provoqui desbordaments, especialment a les zones planeres. Amb el nou model de drenatge es pretén alentir i retenir l’aigua a la capçalera, als vessants del Montgrí, per fer que arribi més lentament a les llacunes receptores. D’aquesta manera, s’incrementaria amb llacunes la capacitat de drenatge a banda i banda de la carretera de l’Estartit.