Sant Julià de Ramis, el poble on es continua votant l’1-O
En el municipi on no va poder votar Carles Puigdemont i l’acció policial va ser molt contundent, des de fa tres anys s’organitza una consulta popular que l’Ajuntament considera vinculant
“Ni oblit ni perdó”, diu el missatge que sovinteja en molts punts del país, i especialment aquests dies. A Sant Julià de Ramis potser han perdonat, però oblidat, segur que no. Des de fa tres anys, cada 1 d’octubre s’hi organitza una consulta popular per rememorar el dia del referèndum, prendre una decisió referida al municipi i transmetre el missatge diàfan que s’hi manté viva la voluntat d’acudir a les urnes.
Sobirania fiscal
En les dues ocasions anteriors, els participants en la consulta van donar llum verd a declar festa local l’1 d’octubre i a posar el nom de República a una plaça del poble. Ahir, l’Ajuntament preguntava si s’estaria d’acord que el consistori pagui els impostos estatals a l’Agència Tributària de Catalunya. Hi van participar 143 persones (força menys que en les ocasions anteriors), de les quals 138 van expressar la seva conformitat i cinc s’hi van mostrar contràries. L’alcalde, Marc Puigtió (ERC), va seguir de prop les quatre hores de consulta. “El que surti de la votació d’avui ho portarem al pròxim ple i ho aprovarem”, va anunciar al principi de la jornada, tot recordant que el seu govern compta amb majoria absoluta
Com fa quatre anys, l’urna estava situada a la pista del pavelló esportiu. A l’exterior, una parada de l’ANC informava precisament sobre la sobirania fiscal i en una altra se’n donava del Debat Constituent. També es van organitzar dues xerrades sobre la sobirania fiscal.
“Violència i fermesa”
No és casualitat que una iniciativa així sorgís en aquest poble a tocar de Girona. Probablement perquè hi havia d’anar a votar Puigdemont, la Guàrdia Civil va ser especialment contundent amb la gent que es disposava a votar, provocant unes escenes de violència que ahir es rememoraven en una petita exposició al vestíbul de les instal·lacions. El muntatge constava d’un recull de vídeos i una selecció de 21 instantànies del fotoperiodista Toni Ferragut. Un dels suports de les fotos era una de les portes que els agents van fer malbé quan van irrompre a l’edifici.
“Que què em ve a la memòria? Molta violència per part de la Guàrdia Civil i molta fermesa per part de la gent per defensar el col·legi electoral”, comentava ahir en Xavier, a l’exterior del pavelló. Per ell, aquella violència va tenir un efecte no desitjat per l’Estat: la difusió a primera hora de les imatges va fer reaccionar gent que potser no hauria anat a votar i que, en veure allò, va decidir participar en el referèndum.
La Laia, que havia passat la nit dins del pavelló, acabava de fer la xocolatada quan, de cop i volta “van arribar tots, amb set o vuit a cada furgoneta”, recordava ahir. “I després, crits, la gent per terra, l’helicòpter per sobre... Això no s’oblida, són imatges que et queden.”