Crida a l’Estat per finançar Salut
El govern li reclama suport per als 5.000 milions de més que vol injectar a la sanitat pública i el PSC s’ofereix a ajudar
Argimon insta a no abaixar la guàrdia davant “mesos clau” per no recaure
El govern català es proposa el repte d’augmentar el pressupost de Salut en 5.000 milions aquest mandat, un repte “que no serà fàcil”, tal com admet el president Pere Aragonès, i per al qual reclama suport financer de l’Estat. “Haurem de reclamar a l’Estat”, anuncia Aragonès tot recordant que és l’administració central qui recapta la gran majoria d’impostos a Catalunya i una part dels quals no tornen al país. I adverteix que “això no és buscar excuses” perquè aquest no és un problema exclusiu de la sanitat pública catalana: “Cal enfortir el conjunt del sistema sanitari, no només per la pandèmia” sinó per les tendències de l’estructura demogràfica i l’envelliment progressiu de la població.
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, s’afegeix a l’advertència considerant “molt, molt important” que el govern espanyol mantingui el fons Covid-19 de finançament excepcional a les comunitats que s’ha habilitat precisament per afrontar la pandèmia. I, compartint la mateixa reflexió sobre la salut pública, el cap de l’oposició i exministre de Sanitat durant la pandèmia, el socialista Salvador Illa, ratifica que “la prioritat en aquest moment és la salut”, i ofereix a la Generalitat col·laboració per aconseguir els diners que es necessitin. La clau d’aquest repte inversor és l’atenció primària, on el govern s’ha proposat destinar el 25% del pressupost del departament per tal d’augmentar la plantilla actual i estabilitzar els nous llocs de treball segons reafirmava el president Aragonès en la seva compareixença ahir al Parlament a petició dels grups –una compareixença que havia de servir per donar explicacions sobre la greu cinquena onada de contagis d’aquest estiu i que es fa un cop ja superada–. Argimon admetia la denúncia de la CUP sobre el deteriorament de l’atenció primària que viu Catalunya per justificar que cal una aposta inversora per revertir les retallades del sistema ordenades des de la Comissió Europea arran de la crisi del 2008 i aplicades pel govern Mas: “Un sistema sanitari enfortit és redistribuïdor de renda. Estem en situació crítica per fer aquesta funció. Ho he de dir. En moments de dificultats econòmiques hem afectat plantilla i hem afectat infraestructures.”
Col·laboració del PSC
Per la seva part, Illa va reconèixer que “Catalunya va bé” en la situació actual d’aixecament de restriccions i va destacar que és la primera comunitat a emetre certificats digitals de la Covid-19 que seran necessaris per accedir als locals d’oci nocturn que es reobren aquest cap de setmana. Però també va demanar a l’executiu d’ERC i Junts “un punt d’honestedat” en la reclamació a l’Estat perquè ajudi a finançar l’enfortiment del sistema públic. El cap de l’oposició va recordar que el govern espanyol ha injectat 30.000 milions a fons perdut per afrontar la pandèmia i que la Generalitat n’ha rebut 5.000. D’això, però, el PSC no en farà excusa, conclou Illa, i ajudarà a fer possible el finançament que requereix enfortir un sistema deteriorat.
Venen “mesos clau”
“No hem d’abaixar la guàrdia” tot i que s’hagi superat la cinquena onada de la pandèmia perquè la Covid-19 continuarà aquí i venen “mesos clau” perquè el període dels coronavirus és tardor i hivern “abans que arribi la grip”. “Sé que és difícil, però estem en pandèmia”, reblava Argimon respecte de no abaixar la guàrdia. En la mateixa línia, el president Aragonès indicava que, arribat el moment de recuperar l’activitat, no es pot oblidar que “la pandèmia no ha acabat i ens ha ensenyat cada vegada que té la capacitat de superar les expectatives positives”.
El govern confia en la validació pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de l’autorització d’accedir als establiments d’oci nocturn amb el certificat digital de vacunació. Un requisit que el govern no vol que sigui “continuat ni permanent en el temps” i que té previst deixar d’exigir tan aviat com s’arribi a la conclusió que els contagis s’han estabilitzat i no es produeix un repunt de risc que amenaci amb una sisena onada. El certificat digital, a més, ha de servir perquè, en cas d’un augment de contagis, el govern pugui evitar “mesures massa restrictives”, en paraules del mateix Aragonès.
La vacunació continua sent la principal arma, i Aragonès apunta a l’objectiu de revertir el baix percentatge de vacunació de la població entre 20 i 29 anys davant la possibilitat de noves variants del virus que tornin a expandir-se entre aquest sector de la població que té més activitat i interacció social. Argimon avança que ja s’han vacunat amb una tercera dosi 60.000 residents en llars d’avis o persones de salut vulnerable d’un total de 80.000.
Ha arribat el moment d’afrontar “la pandèmia després de la pandèmia”, en paraules d’Aragonès, o “l’onada oculta”, en expressió d’Argimon, per referir-se a les patologies que han quedat amagades per la prioritat de la Covid-19. El president confirma els 80 milions que es destinaran a “reforçar i transformar la xarxa de salut mental sobretot infantil i juvenil”.
El conseller de Salut ratifica la contractació de 150 psicòlegs, que no faran funció clínica sinó preventiva, reforçant els equips d’atenció primària amb preferència per aquelles àrees de menys recursos socioeconòmics. El reforç es vol ampliar fins a arribar als 200 psicòlegs l’any que ve.
Argimon revela que el 2020 s’ha destinat a l’atenció primària el 12% del pressupost de Salut i per arribar al 25% hi ha camp per córrer. L’atenció primària ha de recuperar la funció plena de detecció de patologies i de seguiment de malalts crònics, però també cal “fer front a l’obsolescència tecnològica en determinats àmbits”, indica Aragonès.
LES FRASES
No s’aclareix què passarà al 061
El servei d’operació telefònica del 061 va ser punt de polèmica en la compareixença del president i el conseller. En el seu torn, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant va informar que el personal s’ha declarat en vaga per “l’alta eventualitat” dels contractes i les condicions laborals, i va demanar al departament que faci seva la problemàtica en aquest servei subcontractat a l’empresa Ferrovial. De fet, Reguant va demanar, amb el diputat d’En Comú Podem David Cid, la internalització del servei per part de Salut i va preguntar al conseller si tenia la intenció de fer-ho. Argimon recordava que la teleoperació la fa personal de Ferrovial però que la posterior atenció sanitària la fan professionals de Salut. Però no va aclarir si l’executiu pensa mantenir externalitzat el servei. En el següent torn, Reguant i Cid li van retreure no haver respost a la pregunta. La diputada de la CUP va demanar canviar la manera d’afrontar la pandèmia: “S’han dedicat a restringir drets en cada onada. És el moment de proveir drets.”