Berguedà transhumant

Vertebrat de nord a sud pel riu Llobregat i amb la C16 com a principal connexió viària, el Berguedà es descobreix com un petit món de gran interès paisatgístic, històric i humà, envoltat de camps de conreu, de pasturatge i d'espessos boscos de pi roig esquitxat de masies que mostren la tradicional explotació agrícola i ramadera d'aquestes terres muntanyenques.

Una bona manera de descobrir aquesta terra, especialment la vessant rural d'una part central de la comarca del Berguedà, és a través de la ruta ramadera de trenta-dos quilòmetres que els municipis d'Avià, l'Espunyola, Olvan i Sagàs, amb la participació de la Diputació de Barcelona i del Servei d'Ocupació de Catalunya, han recuperat per convertir en ruta turística que ressegueix un antic camí de la transhumància. Una de les gràcies de la ruta és que ha nascut per fer-se indistintament a peu, amb bicicleta o a cavall, una polivalència que li permet un traçat accessible i modificable. En aquest sentit, la ruta, que surt de l'Espunyola i acaba a Sagàs, i passa per Avià i Olvan, consta d'un camí principal i, a cada municipi, una xarxa de vies secundàries o subrutes permeten al visitant aprofundir en el territori i adaptar, en definitiva, l'activitat a les seves expectatives.

A més, per primer cop a Catalunya, un camí ramader tindrà una guia per a telèfons mòbils amb tota la informació de la ruta: el recorregut, els punts d'interès, els serveis, la restauració i l'allotjament. La guia per a mòbils es pot descarregar via Bluetooth en quatre punts del recorregut, un a cada municipi, i també a través d'Internet. A més, els tracks del camí ramader es poden descarregar en GPS per aplicar-los a mapes o per dur-los en lectors mòbils.

Amb les noves tecnologies i també amb el suport de díptics de paper i diversos materials per descarregar via web, els quatre municipis del Berguedà impulsors del projecte volen reivindicar la importància dels camins ramaders, la necessitat de preservar-los i la vigència que tenen encara. Ja no són útils per portar ramats de la plana a la muntanya, però sí que conserven un gran valor patrimonial, històric, paisatgístic i mediambiental.

El camí travessa camps de cereal i farratge, prats i camps de pastura i boscos, principalment d'alzina, de pi i de roure, en un paisatge molt variable segons l'època de l'any. L'aigua també hi és molt present, perquè els camins de la transhumància buscaven aigua per al bestiar. La ruta travessa recs i rieres, fonts i salts d'aigua. I també la petjada de la història hi és present en ermites, masies d'èpoques i estils ben diferents, esglésies, molins, corrals o ponts.