La mortalitat a Barcelona es dispara un 32% per la Covid
Només la Guerra Civil i la grip espanyola van generar pics més alts de defuncions
Després de cinc anys de creixement, la capital torna a perdre població
La natalitat també minva un 6,4%
El nombre d’empadronats a Barcelona ha caigut després de cinc anys de suau creixement. Els efectes de la Covid-19 s’han fet sentir en la demografia de la ciutat, amb un pic de mortalitat el 2020 que només es va superar l’any 1918, per culpa de la grip espanyola, i el 1938, per la Guerra Civil. El rastre de la pandèmia també s’ha traduït en una baixada de la natalitat i gairebé en una neutralització del saldo migratori, que els darrers anys havia actuat de motor del creixement de la població.
A Barcelona, el saldo natural –la diferència entre naixements i morts– és negatiu des del 1985. El 2020, però, ha suposat una pèrdua de 7.215 persones, quantitat que gairebé multiplica per cinc la mitjana dels deu anys anteriors. Per contra, el saldo migratori i administratiu continua sent positiu (s’han guanyat 1.492 persones), però s’ha reduït gairebé un 80% en relació amb la mitjana de la darrera dècada, segons l’anàlisi del padró municipal publicat ahir per l’Oficina Municipal de Dades (OMD).
Lògicament, el factor que ha arrossegat amb més força aquesta davallada de població ha estat l’increment del nombre de defuncions, que ha trencat la tendència a la baixa dels anys anteriors. Amb un augment del 31,7% respecte al 2019, s’ha enlairat gairebé fins als 18.968 decessos. Hi ha, doncs, una sobremortalitat de 4.305 persones en relació amb la mitjana dels últims anys i ha afectat més les dones. “N’hi ha moltes més que homes en edats avançades, segment en què la Covid ha afectat més. Per exemple, un 83% de la població centenària són dones”, argumenta la responsable del departament d’estadística de l’OMD, María Jesús Calvo. La sobremortalitat es va concentrar fonamentalment en els mesos de març i abril, coincidint amb el període de confinament de la primera onada del coronavirus.
Els naixements, que havien frenat la trajectòria descendent l’any anterior, han amplificat la pèrdua demogràfica: durant l’any 2020, a la capital catalana van néixer un total d’11.753 infants, un 6,4% menys en termes interanuals i el segon valor més baix dels darrers 50 anys. Una dada que s’allunya de la mitjana dels darrers deu anys: 13.500 naixements anuals.
Des del punt de vista territorial, només Ciutat Vella creix en termes demogràfics. La resta de districtes perden població, amb Sarrià-Sant Gervasi i l’Eixample al capdavant. El saldo natural negatiu és general a tot Barcelona, mentre que, excepte les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, tots els districtes guanyen població pel moviment migratori. Ciutat Vella i l’Eixample en són els grans receptors i entre els dos districtes absorbeixen el 68,8% del total de nous immigrants.
Més barcelonins es traslladen a altres punts del país
Més de la meitat dels residents a Barcelona han nascut fora de la ciutat i un 22% procedeixen d’altres estats. Un 41,7% dels estrangers residents a la ciutat tenen estudis universitaris o un cicle formatiu de grau superior i les nacionalitats més representades són la italiana, la pakistanesa i la xinesa.
El perfil del moviment migratori és el d’un adult jove que ve de l’estranger en el cas de les arribades, i el d’un adult jove que marxa a altres municipis de Catalunya o de l’Estat pel que fa a les sortides. L’estudi del padró permet constatar que, en comparació amb anys anteriors, ha augmentat la preferència per emigrar a altres punts de Catalunya, que absorbeix el 70% dels emigrants, quatre punts més que el 2016.
Quant als immigrants, els originaris de la resta de l’Estat no han variat, i majoritàriament provenen de l’Hospitalet de Llobregat, Madrid, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell i Terrassa. Mentre que els que arriben de l’estranger venen sobretot de l’Argentina, Colòmbia, el Regne Unit, Itàlia, el Pakistan, el Perú i Hondures.
En aquesta classificació, destaca l’augment del nombre d’immigrants arribats del Regne Unit: l’any 2019 era el vuitè lloc de procedència original i en el darrer informe ja és el tercer. L’OMD assenyala que darrere d’aquest canvi de tendència hi podria haver el Brexit.