Cap a la salubritat
La reserva integral dels Estanys, al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, millora la qualitat de l’aigua que l’abasta i esquiva diversos imprevistos
La baixa reserva d’aigua i un vell abocador dels 60, els imprevistos
La reserva integral dels Estanys, al nord del Parc Natural dels Aiguamolls, ha continuat el procés iniciat el 2018 cap a la salubritat completa de les aigües que el reguen mentre la pandèmia s’estenia pel món. La situació era crítica per a la biodiversitat, segons admetien des del parc natural mateix. En els últims mesos de l’any 2019 es validar un pla de gestió de la reserva natural que acotava i marcava les línies a seguir per enfilar la recuperació de l’espai. Els principals problemes són dos: la sequedat i la insalubritat de les aigües que arriben a través de rieres que aporten aigua de molt baixa qualitat.
L’any 2020, la reserva natural dels Estanys ha fet un gran pas cap a la millora de la seva gran problemàtica, tot i que més a poc a poc del que s’esperava, donat que, malgrat les previsions, les dificultats s’han multiplicat. L’objectiu s’assortir 150 litres/segon d’aigua salubre per a la zona inundable és encara lluny. Tot i això, la millora, com a conseqüència del projecte ambiental de l’espai fluvial del rec del Molí i la riera de la Mugueta, ha estat notable en aquests mesos.
Final dels treballs
Els treballs han arribat finalment a bon terme, malgrat les dificultats amb què s’han anat trobant. Les feines es podien haver començat a principi d’any, però es va ajornar per facilitar l’arribada d’aigua als horts durant la primavera i l’estiu. L’inici, doncs, dels treballs es va moure fins a la tardor. El director del parc natural, Sergi Romero de Tejada, admetia que la feina ha estat més complicada del previst: “Treballar dins de la Mugueta costa molt durant l’hivern, i això que hem tingut un hivern sec. Amb un hivern humit com l’anterior no hauríem pogut fer res de res.” Les màquines s’enfonsaven en el fang i l’obra es va anar endarrerint. Amb paciència, però tot es va resoldre.
“Quan ens pensàvem que ja tot anava sobre rodes va sorgir una altra dificultat que no estava prevista”, va manifestar Romero de Tejada. L’aparició d’un antic abocador dels anys seixanta situat geogràficament entre l’institut de Castelló i el parc Butterfly va trasbalsar novament les previsions. Les obres de neteja de la Mugueta es van haver d’aturar altre cop. “Es va haver de fer –va indicar– una caracterització del material per descobrir de què es tractava i poder decidir on s’havia de portar.” Es van fer prospeccions al terreny i es va buscar una empresa que buidés i transportés el material enterrat en l’abocador. Finalment es va optar per fer el trasllat en dues fases. A hores d’ara, ja s’ha tancat la primera, que va consistir a netejar el que hi havia instal·lat a la zona de domini públic hidràulic per evitar que, en passar l’aigua, aquest plàstics de l’abocador se n’anessin aigües avall i acabessin a la reserva integral. Els treballs de recuperació de la Mugueta en aquest espai van efectuar-se amb prou rapidesa. El material trobat es va portar fins a l’abocador de Pedret i Marzà.
Abocador antic
La neteja de la resta d’aquest abocador dels anys seixanta queda encara pendent. La majoria de superfície s’ha detectat en un solar que hi ha a tocar de la llera ara neta i el camí que porta de l’institut al parc Butterfly. El director del Parc Natural dels Aiguamolls assegurava recentment que aquest espai ara està ocupat per un particular en un espai que “sembla que seria municipal”. “Aquest senyor agafa aigua del rec del Molí i diu que és allà des de fa 50 anys”, manifestava Romero de Tejada.
Un cop superades aquestes dues dificultats es va donar l’aigua per aconseguir que finalment l’aigua de la Mugueta arribés fins a la reserva integral de manera natural i amb un nivell de salubritat òptim. “Quan vam donar l’aigua ens vam trobar que no corria prou. Cert és que hi ha poc desnivell, però també ho era que no hi havia prou aigua a la resclosa.” Va costar que circulés amb normalitat i portés aigua a la seva destinació. Això es va produir cap a finals de juliol: “No es tracta d’una canonada, sinó d’un terreny remenat que necessita inundar-se abans de conduir aigua. La primavera última ha estat molt seca, amb una pluviometria baixíssima.”
El ramal dels Salins
No tota la Mugueta és neta. Explica el director del PNAE que falta el ramal dels Salins: “Això s’haurà de fer més endavant.” Ara és el primer moment en què s’està entrant aigua neta, sense ser bombada, a la reserva integral. “Aquest és un gran pas cap a la salubritat de l’aigua que necessita aquest espai.”
Romero de Tejada mira el futur immediat amb optimisme. Aquest mateix estiu s’han iniciat els treballs per a la construcció de la depuradora de Pau. “Quan s’hagi aconseguit que Pau no aboqui a la riera i l’aigua que baixi sigui de prou qualitat, ja només caldrà resoldre les dificultats menors, amb Garriguella i amb Pedret i Marzà, els altres dos pobles que aboquen als recs sense passar per depuradora, perquè no en tenen.
El director del Parc Natural del Aiguamolls de l’Empordà pensa que l’adequat seria que cada poble tingués la seva depuradora. En tot cas, la depuració de les aigües residuals de Pau serà un altre gran pas en el camí de la salubritat de la reserva integral. “El cas de Garriguella no és menor. S’aboca a la riera de Garriguella, que és cert que no porta aigua. Quan plou l’aigua baixa amb força; tot el que no ha baixat amb temps baixa en un sol dia.” El de Pedret és, admet, “un mal menor”. La riera porta aigua i es dilueix.